tag:blogger.com,1999:blog-37517666199292615692024-03-14T11:20:44.248-07:00LA REVOLUCIÓ DELS CAMÀLICS!Perquè ens queda molta feina per fer malgrat que n'hi ha que hi han deixat la pell. Per Ells. Per tots.Sergi Tarrés i Saleshttp://www.blogger.com/profile/02521861813900820200noreply@blogger.comBlogger74125tag:blogger.com,1999:blog-3751766619929261569.post-31051925120280979792017-01-14T02:12:00.004-08:002017-01-14T02:12:47.669-08:00ELS 90<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"> Els anys vuitanta, a
Catalunya, van ser els de l’inici d’un miratge, els noranta la seva
consolidació, la primera década dels 2000 la seva decadència i la segona, la
revel.lació d’això: de que era només un miratge. El miratge d’una Catalunya
respectada i a la vegada odiada per Espanya. La realitat catalana, plural,
diversa i políticament expressada de moltes maneres diferents era, de cara en
fora, monolítica. Catalunya era un color polític i a l’inversa. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Atacar
aquell color polític era atacar no a una idea sobre Catalunya sinó a un país
sencer. Alguns van fer de la seva carrera política la intenció de patrimonialitzar
la identitat de tota una nació que no té (ni ha tingut mai, ni tindrà) una configuració
monolítica. I els hi va sortir bé, durant un anys. Però, com diu la meva àvia:
al final les veritats sempre acaben fent-se pas. El miratge es va fondre amb la
sentencia de l’Estatut i la patrimonialització construïda sobre aquest miratge
es va començar a desdibuixar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">La Catalunya
que vol el “referèndum o referèndum” no és aquella Catalunya petita ni
identificada en un líder concret que tot ho podía (i el que no podía era
irrellevant). La Catalunya que vol el referèndum és la Catalunya inclusiva i
que parla amb molts idiomes i té diverses maneres d’imaginar-se i de voler-se en
el futur. La Catalunya que vol el sí al referèndum també té moltes identitats,
no una de sola. La Catalunya que vol el no, també. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Els
últims temps ha sorgit, rabiosament, una altra mena de patrimonialització: la ideológica.
Juguen amb una ambigüitat calculada sobre la que basculen els seus postulats
sobre la INEVITABLE unilateralitat del que ha de venir. Però el pitjor no és
això sinó que intenten perpetuar l’estereotip de la Catalunya petita,
patrimonialitzada pels que deia abans. S’hi vivía molt bé contra això. Ara,
malauradament per Ells, se’ls acaba el temps. I els arguments. Els Comuns, per
més que s’entestin en fer veure que no, tenen clar que dels que volen el sí
molts també volen, a la vegada, que no hi hagi frontera física ni militars i
poder ser solidaris i fraternals amb la resta de pobles d’Espanya, d’Europa i
del Món. Potser comença a ser hora de desterrar això de la vella política d’intentar
crear miratges amb promeses inconcretes sobre l’idealitat d’un món fraternal en
el que, MENTRESTANT i durant molts i molts anys, gobernaría Rajoy proposat des
de la casa de Borbó. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Potser
cal deixar les ambigüitats de banda i ser clars, potser cal deixar de viure en
el passat. És tan greu i egoísta fer que et confonguin a tu amb un país com que
et confonguin a tu amb una determinada ideologia. <o:p></o:p></span></div>
</div>
Sergi Tarrés i Saleshttp://www.blogger.com/profile/02521861813900820200noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3751766619929261569.post-18437526182008248982016-11-27T04:59:00.001-08:002016-11-27T04:59:36.419-08:00LA CORRECCIÓ HIPÒCRITA<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<br />
Orwell deia que dir la veritat en un món on predomina la mentida és un acte revolucionari. Fa 41 anys de la mort del dictador (al llit, de vell), una època s’acabava i en començava una altra. Recordem com en l’època en que les decisions es prenien des del Palau del Pardo i no des de la Moncloa la premsa tenia poc o res a dir. A Espanya, llavors, no hi havia males notícies. Tot era bo.<br />
<br />
El Parlamento, llavors, no existia. El que existia era una cambra farcida d’elits i senyors posats a dit des del Pardo que anaven a l’edifici de les corts a passar l’estona i a fer mèrits davant del règim. Fins i tot, m’imagino, n’hi devia haver algun que de tan en tan li tocava ser l’aneguet lleig i fer algun discurs (pactat, “por supuesto”) una mica “diferent” perquè no fos dit.<br />
<br />
Ara, passats els anys, les coses han canviat molt: sufragi universal, les decisions des de la Moncloa, premsa lliure, etc. Ara, a les Cortes, hi ha una amalgama de persones de gènere diferent, vestits diferents, idees diferents, etc. Quan pugen a la Tribuna diuen coses ben diferents, parlen de temes que fa 40 anys haguessin estat impensables d’escoltar en l’esfera pública espanyola.<br />
El que és curiós, però, és que hi ha una cosa que no ha canviat gaire per no dir gens: la hipocresia. La “democratització” del règim franquista (compte amb el concepte, ho explica tot: “democratitzar una dictadura”) ha comportat l’arrossegament de la hipocresia pública fins el dia d’avui. Dit d’una altra manera: dir la veritat en públic continua essent un problema, sobretot quan aquesta va en contra d’aquesta pàtina que s’ha inventat la elit i que en diuen correcció política. Afecta a tothom, amb especial afectació als més revolucionaris que són els que han d’anar més amb cura a l’hora d’exposar els seus postulats. Alguns, directament, han optat per esdevenir una mena de “bufons del regne”, simpàtics que sempre diuen la veritat però que mai ningú té en compte. D’altres continuen sent la jovenalla a qui ja es pressuposa que li pertoca ser radical per, més endavant, aburgesar-se i acceptar-ho tot tal com raja.<br />
<br />
A tot això ha aparegut un personatge que ha trencat l’esquema. En les seves pròpies paraules: “un noi mig boig de Santa Coloma que es diu Rufián i això dóna molt de joc”. Un castellanoparlant amb ascendents directes de Jaén dient que vol la independència de Catalunya. A Espanya el tracten de traïdor (perquè clar… no va pas de racisme tot això, oi que no?) i ja que hi som, Ell va i els hi diu a la cara el que una gran majoria pensa i ningú s’atreveix a dir. Els ha dit traïdors als socialistes (en paraules dels seus propis seguidors) per haver fet president a Rajoy, els diu comparsa del PP als de Ciutadans, els diu dreta reaccionaria al PP per tenir un ministre que conspira i resa al “Valle de los Caídos”.<br />
<br />
A Rufián li han dit Rufián, nazi, traïdor, dictador, borratxo, i un reguitzell inacabable d’insults i amenaces. Tot, només, per haver dit la veritat i haver posat un mirall davant d’aquells que no s’agraden quan s’hi veuen reflectits. Rufián, només, ha posat de manifest que les coses no han canviat tan i ha fet més que certa la frase d’Orwell.</div>
Sergi Tarrés i Saleshttp://www.blogger.com/profile/02521861813900820200noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3751766619929261569.post-46660987315080657122016-07-21T09:31:00.000-07:002016-07-21T09:31:10.529-07:00Assemblees, fermeses i revolució<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
Esquerra és un partit amb 80 anys d’història. Ho sap tothom. La seva raó de ser és la creença d’un futur millor per Catalunya i la seva gent. Les diferents ànimes que van quallar en les sigles d’ERC durant la República van acabar essent una suma enriquidora, amb les seves llums i ombres i que ha perdurat fins els nostres dies. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A aquestes ànimes les unia una radical estima i la lluita per les classes populars catalanes, obreristes, anarquistes, comunistes, revolucionàries, etc. I no obstant les diferències, com deia, la marca ha persistit. Ara bé, ha evolucionat però, com llavors, ha acabat esdevenint la garantia de la resistència. El que ha enriquit aquesta agrupació ha estat la voluntat d’obrir-se i, com diu el seu president, intentar assemblar-se el més possible a la societat que diu voler representar. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Així doncs, dels 9 diputats a Madrid, per exemple, 6 són independents. Costaria molt trobar cap precedent al món d’alguna força política que es renova i construeix diàriament amb gent que no és de carnet i a més ho fa sense complexos. ERC va escollir un president que només feia un any que s’havia afiliat a la formació, cada quatre anys fa congressos realment assemblearis i en incomptables ocasions la militància ha estat determinant a l’hora de fer replantejaments a la direcció (ho apunto perquè alguns ara ho venen com quelcom molt innovador. Doncs bé, ERC porta 80 anys fent-ho). </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
ERC ha tingut molts morts a la seva esquena, sense anar més lluny el que es considera el 1r mort de la Guerra Civil fou un diputat d’Esquerra (Amadeu Colldeforns) i el del mateix president màrtir, Lluís Companys.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
ERC s’ha quedat sola mil vegades defensant postulats d’esquerres i de país i ho ha fet perquè senzillament era el que tocava. Sovint ho ha fet jugant-s’hi molt, fins i tot la seva existència i contra l’statu quo autonomista que, d’amagat, pactava amb les classes dirigents de l’Estat espanyol a canvi de coses que s’han anat sabent amb el temps. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La generositat i compromís d’ERC, doncs, és innegable i probablement no equiparable a la de cap altre actor polític del país (la gesticulació d’alguns per intentar fer veure que són més generosos ja les hem vist els últims anys i malgrat tot... no ho han aconseguit pas, ERC no competeix en això. Ho és, només cal llegir la història d’abans i d’ara). Ni les més engranades maquinàries mediàtiques (ni d’aquí ni d’allà) han pogut aconseguir mai que ERC caigués. La connexió amb el país, la gent i el reconeixement del Poble i la persistència de la seva gent és el que l’ha fet perviure. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Fa certa vergonya veure com, últimament, alguns volen donar lliçons a ERC sobre fermeses. Formacions polítiques que canvien de posició com canvien de jaqueta o de postulats radicals que muten en conservadors només en qüestió de mesos s’atreveixen, amb molt poca vergonya, a dir a ERC què és o què deixa de ser només en funció de si els dóna suport o de si poden créixer electoralment a costa seva. I a més, no dubten a manipular i mentir si cal intentar capgirar l’imaginari. No tot s’hi val. I menys des d’una posició ideològica teòricament propera.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
ERC és aquí per fer la revolució més gran de tots els temps en aquest país: la República Catalana. Ningú ha dit que això fos fàcil, s’han d’encaixar moltes peces i molt diverses i no ha de ser cap excusa per amagar vergonyes de ningú. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En això estem. Sempre hem dit que el més d’esquerres, el més revolucionari és construïr una República i exercir el poder dels constituents per sobre dels constituïts. Aquest poder, en el cas de l’estat espanyol, només el podran exercir els constituents de forma unilateral, doncs els constituïts són els de sempre: la monarquia i els cognoms que sempre han governat. És poc d’esquerres, per no dir quelcom més gruixut, negar la imprescindible unilateralitat d’aquest procés i escudar-se en un “internacionalisme” que només acaba afavorint l’statu quo en comptes de l’evolució real i tangible de les coses. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Com sempre diu algú: el país que somnien alguns, on la dreta reaccionària és residual i on la monarquia no és la institució més ben valorada, ja existeix i es diu Catalunya. Qui no ho llegeixi així o no està prou informat o no és gaire d’esquerres (i qui ens intenti fer veure que això és un tema ètnic o nacionalista, directament, te mala fe). </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
ERC, malgrat tots els malgrats, persistirà i serà clau per acabar la feina. Que s’hi sumi qui vulgui perquè el país que construirem serà divers o no serà.</div>
</div>
Sergi Tarrés i Saleshttp://www.blogger.com/profile/02521861813900820200noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3751766619929261569.post-36647410785977557162016-03-31T10:49:00.002-07:002016-03-31T10:49:36.872-07:00ELS GRIPAUS DEL PATRIOTISME<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
La CUP demana que JxSí es reafirmi en la declaració aprovada el 9N passat i per això presenta una moció que remarca explícitament els passos a seguir per donar-ne compliment. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Perquè la CUP entra aquesta petició? ho fa per tensionar JxSí? Si JxSí es tensiona per això tots sabem per quin cantó serà, en tot cas. ERC no té cap dubte de que s'ha de donar compliment explícit a la Declaració del 9N. El que costa d'entendre és com la CUP, havent renunciat a la DUI perquè, segons Ells, no tenim majoria suficient, sigui qui exigeix la desobediència. Intentar fer caure en contradiccions a JxSí és vella política i tacticisme*. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Les últimes setmanes no fan sinó incrementar els dubtes sobre una part dels integrants de JxSí envers les seves autèntiques intencions sobre el Procés i el compliment del Full de ruta amb el qual aquesta coalició es va presentar el 27S. Entregar els governs de les diputacions de Lleida i Girona al PSC o les declaracions ambigües (clarament calculades, cal dir-ho) de notables dirigents de la refundació de CDC sobre que al nou partit també hi tindran cabuda els del NO, etc. En aquest país, TOTHOM, a hores d'ara, ja sap quin partit és clarament independentista i quin... depèn de com giri el vent. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Esquerra te els genolls pelats de caure en la teranyina de la caverna mediàtica convergent, sap el pa que s'hi dóna. Ni #pressingsCUPs ni res d'això... al cap i a la fi, la CUP, mai ha estat el "rival" a abatre per CDC. Sempre ho ha estat ERC. Almenys des del 2003. Els boicots mediàtics rebuts cap a ERC han estat d'unes proporcions estratosfèriques, continuades i sostingudes en el temps. La CUP, també ho sap. I també ho ha utilitzat quan li ha convingut (les abraçades amb Mas en són la prova... tot i que n'hi ha que encara ens volen fer creure que allò no era sinó una manera personal de Fernández d'entendre el moment).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La CUP també sap que si ERC fa un posicionament rupturista respecte la coalició JxSí aquesta serà l'excusa perfecta de CDC per entrar en una voràgine més processista que mai donant-ne tota la culpa a ERC. És evident que ERC està en una incòmode posició. Una situació que li recomana prudència i altes dosis de pragmatisme calculat. A ERC li interessa l'objectiu, la consecució de l'Estat independent, de la República catalana i aviat. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Mentre CDC estigui en aquest govern, li agradi o no, no pot escapar-se del seu propi compromís de construïr-ho tot en 18 mesos. Així doncs, per mes que ho vulguin d'altres, ERC fa be en mantenir-se fent el desagrable però imprescindible paper d'engranatge, de posar oli. ERC te l'encomana popular (quin paperot!) de fer que aquest que és "independentista conjuntural" ho esdevingui de forma estructural (per voluntat pròpia o per pressió ambiental). Estic segur que Junqueras i els seus faran tot el que estigui a les seves mans perquè això sigui així però no oblidem que, en últim terme, la decisió del que volen ser serà dels propis convergents.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
*<span style="font-size: x-small;">De fet, alguns només fan que repetir-me a tuiter que ERC els va deixar sols quan li volien tallar el cap a Mas i que no els ho pensen perdonar. Són els mateixos que diuen sentir-se cansats de les lluites intestines... </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
Sergi Tarrés i Saleshttp://www.blogger.com/profile/02521861813900820200noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3751766619929261569.post-36270171121643278962016-03-23T04:08:00.004-07:002016-03-23T08:31:59.370-07:00KRLS, QUE NO ET FACIN FER D'INDIANA JONES!<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
Els aficionats al cinema d'acció i aventures segur que tenen l'Indiana Jones (Indy, pels amics) com un d'aquests herois clàssics que gràcies a Ell se salva el món i, en especial, la noia de la pel.lícula. Si revisem una mica el primer dels films de la saga d'Spielberg, A la recerca de l'Arca perduda (1981), ens adonarem que el personatge d'Indy és totalment prescindible per la història que hi succeeix. És a dir, el seu paper hi és totalment irrellevant i els fets que hi ocorren hi haguéssin passat igualment sense Ell. Reviseu la pel.lícula i us n'adonareu!<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A Catalunya el nostre Indy particular, el president Puigdemont, ha d'anar en compte. Que no li passi com el personatge de la pel.lícula!. Ell pot ser, juntament amb la gent d'ERC al govern, qui continui endavant sense entrabancades dubitatives ni ambigüitats putarramonetistes calculades pròpies d'èpoques pujol-massistes. Els últims dies, certes declaracions de dirigents convergents m'han fet pensar que l'Indy català i la seva manera de pensar (tots tenim clar que Puigdemont és un independentista de "pedra picada") acabarien essent un mer espectador de tot el que passava i no hi acabaria tenint cap influència sinó que ho acabaria manegant tot "l'atzar" (s'entén l'ironia, oi?) des de fora.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No només són les declaracions el que poden arribar a convertir en KRLS en un personatge prescindible en un guió de ciència ficció i amb un mal final. El problema més greu són els fets: </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Els pilars bàsics de la hisenda pròpia, les diputacions (unes autèntiques, sòlides i solvents estructures d'estat ja existents si se saben aprofitar) resulta que estan governades en un 50% per JxSí (o els partits que formen la coalició) i en l'altre 50% per la sociovergència. La hisenda pròpia (el que portem anys i panys dient que serà el puntal imprescindible que ens menarà a la DUI i a la constitució de la República) la construïrem amb diputacions amb governs que depenen del PSC? Segur? (una cosa és que el PSC tingui presència al Govern provincial i l'altra és que sigui el soci de govern prioritari com passa a Tarragona i Lleida). La resposta, ja la sabem tots (també a can KRLS), és NO.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquests dies, i arran també del desgavell successori de l'Ajuntament de Girona han proliferat articles sobre els pactes de govern municipals de tot el país. En múltiples casos semblava com si es vulgués acusar a ERC de ser un incomplidor del pacte JxSí a nivell municipal però en pocs o cap es menciona (i si es fa és de forma tangencial) el clamorós problema de tenir el PSC (un partit, ara ja clarament espanyolista i contra el Procés) com a principal soci de govern a les Diputacions. Òrgans que han de ser els que han de coordinar-se de forma més activa a favor de la construcció de la caixa de recursos propis que ens permetin la Independència. Les dinàmiques locals són això, locals, ho diem i ho sabem tots. Les provincials són una altra cosa.<br />
<br />
Convergència pensa continuar aquesta dinàmica? aquests fets sí que són coherents amb les seves declaracions dels últims dies.<br />
<br />
De veritat que en KRLS serà com l'Indiana Jones de l'Arca Perduda? no m'ho vull creure. President, a les seves mans està demostrar-nos que no és així. Agafi les regnes i quadri els seus!<br />
<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
Sergi Tarrés i Saleshttp://www.blogger.com/profile/02521861813900820200noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3751766619929261569.post-82188965347552399322015-11-01T11:49:00.000-08:002015-11-01T11:49:08.152-08:00ANEM A TOTES, AL CONGRESO<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Ara
sí, ara ja tenim Parlament, tenim Molt Honorable Presidenta i tenim acord per a
fer una cosa històrica, única i malauradament més excepcional que no pas regular:
donar compliment a un mandat a les urnes. Un mandat clar i explícit de la
ciutadania, expressat en pau i amb un somriure. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">El
passat 27 de setembre el Poble català es va expressar amb moltíssima claredat: va
votar independència. Va decidir que volia poder decidir sobre tot allò que li
afectava i tot allò que li afectaria en un futur a les generacions que vinguessin. Aquest país s’ha decidit a fer normal allò
que és normal arreu del món: la democràcia i que siguin els ciutadans i no els
tribunals els que escullin el seu futur polític. Catalunya ha madurat i ja no té por.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"> Així mateix encara queden moltes coses per a fer i tot
just som al principi, que ningú s’enganyi doncs l’Estat espanyol no posarà res
fácil. Hem d’aprofitar totes aquelles eines que tenim al nostre abast per poder
fer d’aquest procés un camí amb un final proper i ben conclòs. Depèn de
nosaltres però cal ser espavilats i, com deia, no perdre cap oportunitat
d’explicar-nos ni deixar perdre cap recurs. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">En
aquest sentit hi ha qui creu que no cal presentar-se a les eleccions espanyoles
si creiem realment que estem fent la República Catalana. Doncs bé, precisament
perquè l’estem fent segurament és més convenient que mai presentar-s’hi, tenir
veu a Madrid per, mentre construïm la República, fer-nos sentir a través de la
seva tribuna. Oi que no volem donar-los tots els recursos a aquells que, des de
casa nostra, lluiten per cohartar-nos més i més la llibertat? Doncs precisament
d’això es tracta. Ells ja sabem que en tindran de força, no els ho posem més
fácil. Sempre som a temps de deixar d’anar al Congreso un cop ens haguem
desconnectat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Així
doncs, cal presentar-nos el 20D amb tanta feina feta aquí com puguem, amb les
coses clares i sense pors. Amb el convenciment que el millor que podem fer és
no abaixar mai el cap, cal fer-ho amb un clar accent social i dient, les
vegades que sigui necessari, que aquí no estem fent res per treure drets a
ningú sinó per donar-ne de nous a tothom. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Cal
fer-ho amb la mà estesa i amb generositat, amb gent independent que ho
encapçali, valenta i sense complexos. També ens cal gent experimentada en la
dinàmica parlamentària, el millor de cada casa. La terra, allà, és més hostil
que aquí. Així es construeix un país, amb tothom i al servei de tothom i
cobrint tots els fronts. Així construirem la República Catalana.<o:p></o:p></span></div>
</div>
Sergi Tarrés i Saleshttp://www.blogger.com/profile/02521861813900820200noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3751766619929261569.post-3100536607484315642015-09-25T08:34:00.001-07:002015-09-25T08:34:40.022-07:00EL VOT DE LA TEVA VIDA.<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
Ja fa onze anys. Fa onze anys que un home extraordinari ens va deixar. Un home senzill, sense deutes, treballador incansable, amigable, familiar, lluitador i amant del seu país. Un de tants d'aquests homes senzills i obrers que durant molt de temps va creure en el Pujolisme dels vuitanta com la única solució al ressorgiment de la Nació catalana després dels quaranta anys de dictadura. Llavors encara teníem por. Llavors les coses s'havien d'anar construïnt i, amb un horitzó ben clar, algun dia es materialitzarien en la plena llibertat pel nostre país. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Avui em ve de gust explicar una cosa que no he explicat mai a ningú i estic segur que el meu pare, sigui on sigui, i si creu que pot ajudar a convèncer a algú no l'hi sabrà gens greu que expliqui:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ell estava malalt, li havien diagnosticat una malaltia d'aquestes que tots temem, que tots hem vist i viscut i que pensem que no ens tocarà mai, fins que ens toca. Un càncer. Malgrat tot i després de saber perfectament com podia desenvocar la malaltia el meu pare, suposo que per no posar-nos en cap compromís ni entristir-nos, mai ens va voler parlar del possible desenllaç. Ben al contrari, s'ho agafava com si fos un fort constipat (ja m'enteneu... "som-hi que no ha estat res i demà més!"). Un dia, com qui no vol la cosa, jo estava tot capficat i preocupat. Amb sigil vaig entrar a la seva habitació quan Ell no hi era (potser s'havia anat a fer unes proves a l'hospital, no ho recordo). No vaig entrar-hi per fer el tafaner sinó per, senzillament, reflexionar. Era un lloc tranquil. Vaig veure un sobret petit a la tauleta de nit, al meu pare li agradava dibuixar i escriure i Ell hi havia fet un esbós de l'escut de Catalunya al damunt. Què hi havia dins d'aquell sobret? Mai ho he sabut però sempre m'he imaginat que hi havia un poema pòstum dedicat a la seva pàtria que Ell tan estimava. Mai en va parlar, mai l'hi vaig preguntar. Mai l'he vist enlloc més. Només sé que Ell, en el moment funest de veure com la vida se li podia escapar de les mans, va pensar en el seu país.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Diumenge, pare, votaré per tu. Votaré per aquells que van voler arribar fins aquí i es van quedar a mig camí. Votaré per tu perquè vas lluitar cada dia de la teva vida pensant en donar el millor per la teva gent, per nosaltres i per el teu país i ho vas fer sense fer soroll i mirant endavant sempre. Eres un home extraordinari i mereixies un país. Diumenge, pare, votaré per tu.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
Sergi Tarrés i Saleshttp://www.blogger.com/profile/02521861813900820200noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3751766619929261569.post-5510113599099290782015-07-15T08:49:00.001-07:002015-07-15T08:58:27.704-07:00PER LA LLIBERTAT I LA DEMOCRÀCIA, COM ENS HEM DE VEURE!<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; letter-spacing: -.3pt; line-height: 107%;"> Doncs si,
ja ho veieu. Un acèrrim convençut que la millor fórmula per concórrer a les
eleccions el 27 de setembre era en llistes separades ara dient a tothom que el
que hem de fer és votar la llista del sí. Aquests dies, aquests mesos han estat
complicats i difícils. Les discussions en el sí del catalanisme polític i més
concretament en el sobiranisme han estat, com sempre, caïnites i fratricides.
Res de nou. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; letter-spacing: -.3pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; letter-spacing: -.3pt; line-height: 107%;">En la història del catalanisme l’entesa és més una anècdota
que una constant. I és així perquè el catalanisme, com poques d’altres
tradicions polítiques, encarna fortament allò que molts volen amagar i que és
un concepte poc de moda que es diu: la lluita de classes. Va més enllà dels
egos i dels partidismes (termes als que molts han volgut reduïr-ho els últims
temps). Sigui com sigui els temps són el que són i del que es tracta és de
votar. Votar sobre el futur polític de
Catalunya. La gent d’Esquerra ha hagut d’acceptar allò que no volia, allò que considerava
una mala fórmula i un error perquè sumava poc o, fins i tot, restava. Primer
perquè diluïa la capacitat de fer escollir entre diverses maneres de veure el
país i el futur (front candidatures del NO que cobreixen tot l’arc ideològic),
i segon perquè es corria el risc de convertir les eleccions no en una consulta per
la independencia sinó en un plebiscit a favor o en contra d’Artur Mas. Sense
comptar que totes les estadístiques ens indicaven que una llista de convençuts
sumava menys que una varietat de llistes ideològiques. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; letter-spacing: -.3pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; letter-spacing: -.3pt; line-height: 107%;">Arribada la #cimeraindepe del passat dilluns tots estavem
espectants. Qui més qui menys tenia coll avall que la llista civil podía tirar
endavant amb “algún matís”. Finalment, l’únic que te la clau per convocar les
eleccions va exigir llista amb polítics i, les entitats tractant-lo talment com
si fós el fill pròdig (aquell que hem de cobrir de regals i permetre-li tot, no
fos cas que li agaféssin ganes de tornar a marxar del sobiranisme) van decidir
que se li havia de fer cas, sí o sí. Esquerra, en el que probablement és l’exercici
de pragmatisme i generositat més gran de la història del catalanisme, decidí acceptar.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; letter-spacing: -.3pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; letter-spacing: -.3pt; line-height: 107%;">I aquí ens trobem, així ens hem de veure. Ara, la nostra
tasca és mirar endavant. Assumint el repte. Un repte titànic i probablement més
que no pas si s’hagués fet amb la fórmula que proposava Junqueras. Cal fer la
millor llista i calen compromisos concrets i explícits per fer la independència a
curt termini. Si ho treballem de forma incansable estic segur que podem assolir l'èxit que ens cal.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; letter-spacing: -.3pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; letter-spacing: -.3pt; line-height: 107%;">Ara sí, per primera vegada en la història d’aquest país
el 27 de setembre de 2015 decidirem sobre el futur polític de Catalunya,
decidirem sobre la independència. Aquest era l’objectiu i no podíem permetre,
de cap manera, que ningú tingués excuses per saltar-se el moment. Com em deia
un company fa poc: ens hem empassat gripaus però als que busquin excuses els hi
farem empassar la independència. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; letter-spacing: -.3pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; letter-spacing: -.3pt; line-height: 107%;">Anirem Junts per guanyar el 27S i no farem ni deixarem
fer un sol pas enrere.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; letter-spacing: -.3pt; line-height: 107%;">Per això REMAREM, CONVENCEREM I, SOBRETOT, GUANYAREM!! <o:p></o:p></span></div>
</div>
Sergi Tarrés i Saleshttp://www.blogger.com/profile/02521861813900820200noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3751766619929261569.post-34461956654820456922015-06-02T09:01:00.002-07:002015-06-02T09:03:01.198-07:00EL PROCÉS DEL POBLE?<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "Metric Regular",sans-serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Si,
aquestes passades eleccions no han estat unes eleccions municipals més. És
evident que éren properes com sempre i votàvem “l’alcalde” o, en alguns casos,
contra Ell. Així mateix aquesta vegada el contingut programàtic supramunicipal
ha estat més tingut en compte pels electors que mai. Sobretot en poblacions més
grans i amb una especial incidència a l’àrea metropolitana.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "Metric Regular",sans-serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "Metric Regular",sans-serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Estem
immersos en un Procés d’emancipació nacional en el que avancem a marxes
forçades. Sovint avancem malgrat les dinàmiques que ens encallen. Les
dinàmiques de partits o de misèries personals tan pròpies i històriques de l’ADN
del catalanisme polític. Així doncs, aquestes eleccions municipals han posat de
manifest dues coses bàsiques a la meva manera d’entendre: la primera és que l’ambigüitat en el
posicionament respecte el Procés és vist amb desconfiança pels electors
(sobretot en les forces de dretes) i la segona el gir a l’esquerra i el
reforçament de les forces que porten el missatge de la cohesió i la política
social al programa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "Metric Regular",sans-serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "Metric Regular",sans-serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Així
doncs el país ha parlat clar i, en especial, a l’àrea metropolitana. Tots els
que han apuntat que el Procés es debilitava perquè electoralment s’havia
castigat a CiU s’obliden que les forces clarament independentistes (ERC i CUP)
han pujat pràcticament a TOT arreu on s’han presentat i, a més, han trencat barreres
històriques a zones típicament hostils al sobiranisme. Caldria, doncs, que més
d’un i de dos prenguéssin nota del que està passant amb tot plegat. La crisi
passa factura a les actituds del neoliberalisme o l’immobilisme econòmic i els
avaladors de les retallades. El país fa un tomb cap a l’esquerra i els
lideratges del procés d’independència també basculen. Ara, els que
històricament s’han cregut els amos del país també és normal que ara creguin
que se’ls escapa alguna cosa entre les mans. Potser cal, també, que facin
alguna reflexió. No és el discurs independentista el que falla, que no s’equivoquin.
Precisament al contrari, aquest es reforça i es posa al servei del benestar de
les classes populars, històricament més mal tractades a tot arreu.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "Metric Regular",sans-serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "Metric Regular",sans-serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">Cal
que tots des del nostre accent particular remem a favor de la llibertat de
Catalunya, sabent que no será un camí de roses ni exempt de perills (no cal enganyar
ningú) i riscos, si bé l’objectiu s’ho val. Veiem com les persones han escollit
no només en clau nacional sinó també en clau social, és en aquest punt on cobra
molt de sentit el full de ruta acordat el 14 de gener per ERC i CDC (ruta a la
que espero que s’acabin sumant d’altres). Les eleccions del 27s han de ser un
plebiscit per la llibertat i tots hem de poder dir quin model de país volem i
com ho farem per posar-lo en mans dels seus propis ciutadans. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "Metric Regular",sans-serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "Metric Regular",sans-serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><o:p></o:p></span><span style="font-family: "Metric Regular",sans-serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;">La
independència ha de ser un mitjà per la millora del benestar dels nostres
ciutadans, ja sabem que és la única sortida. Però la independència com a
finalitat finalista (disculpeu la redundància) no te cap sentit i menys si
volem esdevenir majoria que ens dóni la força per assolir-la. <o:p></o:p></span></div>
Sergi Tarrés i Saleshttp://www.blogger.com/profile/02521861813900820200noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3751766619929261569.post-1777642453052014612015-05-18T07:57:00.002-07:002015-05-18T07:57:24.116-07:00EL MILLOR CALLDETENES DE LA HISTÒRIA<div style="background-color: white; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14.8500003814697px; line-height: 20.7900009155273px; text-align: justify;">
Formo part de la candidatura d'ERC Calldetenes. Tot un orgull com a veí de Calldetenes i com a persona que creu en un futur millor per aquest país. A continuació us enganxo un article que crec que resumeix molt bé qui som i què volem.</div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14.8500003814697px; line-height: 20.7900009155273px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14.8500003814697px; line-height: 20.7900009155273px; text-align: justify;">
Som una candidatura completament renovada, una candidatura amb moltes ganes i il.lusió de fer el MILLOR Calldetenes de la història. </div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14.8500003814697px; line-height: 20.7900009155273px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14.8500003814697px; line-height: 20.7900009155273px; text-align: justify;">
Sota la marca ERC es va gestar i negociar l'Institut i la Variant. Reunions maratonianes i negociacions eternes amb governs d'un i altre color polític van anar materialitzant-se. Fins i tot en l'última legislatura i des de la oposició estant ERC Calldetenes va ser qui va fer agafar el compromís al Govern de la Generalitat de finalitzar i inaugurar l'Institut. Una delegació del partit i del grup municipal varem fer preguntes a través de les diputades Anna Simó i Marta Rovira que van acabar convertint-se en un compromís explícit per part del Departament d'Educació.</div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14.8500003814697px; line-height: 20.7900009155273px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14.8500003814697px; line-height: 20.7900009155273px; text-align: justify;">
Pel que fa a la Variant, cal recordar que el primer govern d'Artur Mas (el que pactava pressupostos amb el PP) la va fer caure dels projectes pendents i, una vegada ERC ha tornat a ser decisiva pactant el suport parlamentari el projecte ha acabat tirant endavant.</div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14.8500003814697px; line-height: 20.7900009155273px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14.8500003814697px; line-height: 20.7900009155273px; text-align: justify;">
Les medalles se les poden penjar els altres, que ho facin. La victòria, igualment, és de tots i és el que importa. Aquest és l'orgull que ens empeny a seguir treballant pel Poble.</div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14.8500003814697px; line-height: 20.7900009155273px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14.8500003814697px; line-height: 20.7900009155273px; text-align: justify;">
Tot i la feina feta cal dir que hi ha coses que hem de fer diferent. Per això el nostre objectiu pels propers quatre anys és el de posar el Poble en mans dels seus veïns i veïnes. El carrer Gran i l'avinguda Pau Casals han de canviar una vegada estigui feta la variant. Perquè això sigui així cal que ENTRE TOTS ens arremanguem i pactem com volem que sigui. Des d'ERC Calldetenes us escoltarem les necessitats, les pors, allò que voleu i allò que NO voleu. Amb això elaborarem propostes concretes i viables i, finalment, les sotmetrem a referèndum. Com us dèiem, posarem l'Ajuntament en mans dels seus propis ciutadans. Sense subterfugis ni privilegis particulars. En definitiva, un projecte de Poble pensat i planificat per a les properes generacions i que no esdevingui la solució d'un o altre sinó la que sorgeixi fruit del debat i la negociació col.lectiva.</div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14.8500003814697px; line-height: 20.7900009155273px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14.8500003814697px; line-height: 20.7900009155273px; text-align: justify;">
El nostre candidat proposà a la resta de grups el de limitar voluntàriament els mandats a Calldetenes a 8 anys. De moment, només recull el guant un dels grups que ja ho porta al seu programa. El grup de CiU, però, sembla que no vol ni sentir-ne a parlar. Nosaltres insistirem en que és la millor fórmula. La fórmula que evitarà errors del passat.</div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14.8500003814697px; line-height: 20.7900009155273px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14.8500003814697px; line-height: 20.7900009155273px; text-align: justify;">
Farem un Nou País i també el farem des de Calldetenes. Institucions amb les parets de vidre totalment transparents i amb els seus membres que assumeixin riscos, sense por. Pel Procés. Pel País. Ajuda'ns, doncs, a fer el MILLOR CALLDETENES DE LA HISTÒRIA. Ajuda'ns, no tinguis por i vota Esquerra Republicana de Calldetenes el proper 24 de Maig.</div>
Sergi Tarrés i Saleshttp://www.blogger.com/profile/02521861813900820200noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3751766619929261569.post-87873162204584281412015-01-20T09:51:00.001-08:002015-01-20T09:51:22.608-08:00El comptador a 0? NO, gràcies<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
La setmana passada fou la setmana de l'Acord. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Dies enrere semblava que ens acostavem a un precipici, com aquell que sap que inexorablement acabarà caient sense remei a un pou que no sap ben bé on porta. Vaja, el "susto o muerte" de tota la vida (disculpeu la llicència). </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sigui com sigui tots pensàvem que si no hi havia la foto de Mas i Junqueras donant-se la mà públicament tots tindríem la sensació que s'havia acabat, que el Procés aniria directament pel pedregar i que almenys, per molts anys, no tindríem el somni anel.lat. A més, des d'un sector molt majoritari es predicava per terra, mar i aire que la culpa de tot plegat seria la inflexibilitat, només, d'ERC fent-ne responsable de no obtenir la independència al partit que sempre l'ha defensat i, gairebé sempre, en solitari. Des de les CUP s'hi posaven de costat com qui la cosa no va amb Ell (per, el dia després de l'encaixada, sortir a criticar-ho... tot sigui dit) tot i haver estat ELS PRIMERS a descartar de ple la llista unitària. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Junqueras sabia perfectament que la única manera de desencallar l'assumpte era intentar buidar d'excuses l'argumentari, en forma de condicions innacceptables, del President. I la única manera de fer-ho era... acceptar aquestes condicions. Així doncs el divendres anterior i en roda de premsa de la secretària general Marta Rovira, ERC acceptava una proposta vergonyosa que pràcticament tothom trobava absurda. Fins i tot dirigents de CiU no sabien com ficar-s'hi quan se'ls hi preguntava pel tema. Des de CiU es van afanyar a dir que no era una proposta seva (malgrat haver-la plasmat en un document dies abans). ERC estava EFECTIVAMENT (i a contracor) disposada a acceptar-ho si això servia perquè Mas avancés els comicis d'una vegada i deixés "lliure" el Procés. Tots els partits (també les CUP) han dit publicament que es va sotmetre a ERC a una pressió absurda i inaudita. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En realitat, aquesta pressió va ser a canvi de res. Mas ja tenia decidit, fos com fos, que les eleccions serien el 27 de setembre (amb o sense acord) i que si li calia prorrogar pressupostos, ho faria per tal de tirar fins llavors. Així doncs, em temo que no és a Mas a qui li plau l'acord perquè el compromet (no només a convocar les eleccions) i el lliga a complir amb el desplegament de les estructures d'estat (pactades el 2012, per cert). ERC ha tancat l'únic acord possible amb els 21 diputats dels que disposa, l'únic que li permet, almenys, vigilar d'aprop i ser el garant que si no s'avança en el sentit pactat i publicitat almenys la ciutadania en tindrà constància sense embuts ni "astúcies". Alguns ja no farem, MAI MÉS, actes de fe.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Avui sentia a Quim Arrufat (CUP) dient que Ells han suspès la seva participació en la negociació en el full de ruta. Caram... potser algú que els hi digui traïdors o que els faci veure que remen en contra del Procés i que són els responsables de que encalli, no? Sinó és així... no ho entenc. O bé.. potser si que ho entenc.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El que sí que és exigible és que la negociació del full de ruta sigui explícita, amb llum i taquígrafs i amb les posicions de tots (DE TOTS) damunt la taula. Penso que el que donarà l'impuls necessari i la recuperació d'alguna de les il.lusions perdudes (i que són tan necessàries) en aquests dos mesos serà el pacte no d'uns sinó de tots els partits en el full de ruta que hem de portar al programa el 27s2015. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La millor manera d'evitar la frustració i la pèrdua del moment serà anunciar-ho abans de les municipals i així també les convertirem en un plebiscit.</div>
</div>
Sergi Tarrés i Saleshttp://www.blogger.com/profile/02521861813900820200noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3751766619929261569.post-20692912369769005612015-01-02T05:33:00.002-08:002015-01-04T10:23:51.878-08:00RESPONSABILITATS...<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<div style="text-align: justify;">
Des del 2012 la col.lectivitat catalana que se sent nació ha passat de la inmensa il.lusió (recordo que quan Mas va dir que convocava les eleccions per saber "la voluntat d'un poble" a un important diari digital van titular: "últimes autonòmiques", com convertint-les en plebiscit) a una frustració i desconcert molt gran. La incertesa d'allargassar això de "el Procés" des de la institució que ens representa no és entès per la gent i, òbviament, genera rebuig cap a tots aquells que formen part de la Generalitat (el Parlament és l'òrgan legislatiu i també en forma part, no només el Govern). Cal destriar bé qui és qui i què fa qui en cada lloc, sinó caiem en l'error injust d'acusar sense mirar i augmentar, involuntàriament, la frustració i el perill d'acabar amb la il.lusió i l'empenta.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Cal observar, pas per pas, com hem arribat fins aquí i potser posarem una mica de llum al perquè hi som i que cadascú jutgi per si mateix. Tampoc cal buscar culpables sinó que tothom sàpiga qui actua DE VERITAT en pro de la independència i qui no, o bé qui només la instrumentalitza. Cal poder escollir amb criteri i per això cal tenir tota la informació.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Els dies posteriors al novembre del 2012 hi va haver una primera càrrega contra ERC (alguns no s'estalviaven els retrets explícits) davant la negativa de Junqueras de formar part del Govern de Mas. El President, doncs, no portava la independència de Catalunya al programa i, en comptes d'això, hi portava fer una consulta als catalans (no ben bé un referèndum sinó quelcom que ja veuríem com es concretaria). Junqueras no tenia cap intenció d'entrar en un govern del qual no estava segur que compartís REALMENT el mateix objectiu. Durant la campanya electoral, però, en cap moment hi va haver cap retret entre ERC i CiU (bé, algun "tripartiteros" es va escapar de la banda del partit del President però res de calat), va ser una campanya ordenada. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Després d'escampar una gran pressió mediàtica contra ERC per forçar la gent de Junqueras a ser proclius de l'entrada al Govern (sempre formes, només formes, cap concreció) i al veure que això no fructificava (al final el temps anava passant i CiU no tenia manera de demostrar que podria tenir govern estable sinó pactava amb algú) es va decidir acceptar el pacte parlamentari que li proposà Junqueras. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquest pacte contemplava la realització d'un referèndum d'autodeterminació (diguem-ne "dret a decidir". Allò que deia de les formes) no més enllà del 2014. Recordem l'estira i arronsa d'aquell moment perquè CiU volia el "referèndum" tan tard com pugués (així s'asseguraven estirar-ho tot fins el 2016) i ERC tan aviat com pugués (simplement perquè tan la ANC com Òmnium i la resta de partits creien que era quelcom que s'havia de fer sense més demora, això sí, sense discutir-ne el lideratge). CiU al.legà motius tècnics i el seu "fer-ho bé". Després va arribar el sainet de concretar la data i la pregunta que va costar Déu i ajuda però sigui com sigui i per la generositat de tots va acabar sortint. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Passat tot el calvari del "fer-ho bé", és a dir, demanar la transferència de competències, fer la llei de consultes, etc, recordem com Mas ja va deixar anar el globus sonda de fer la consulta en "forma de plebiscitàries" EL 2016 (!!), això va causar un gran estupor entre l'independentisme i va haver de matisar-ho Ell mateix. Recordem com més tard, al mes d'agost, que alguns mitjans es van tornar a fer ressò que el President deia que les plebiscitàries serien, en principi, el 2016.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Varem arribar al moment del TC, La suspensió del 1r decret i el moment en què el President va decidir que NO tirava endavant la consulta convocada acatant el Tribunal. Va ser un punt d'inflexió i m'atreviria a dir que va ser EL punt d'inflexió de tot plegat. Com em digué algú llavors: </div>
<div style="text-align: justify;">
"Teníem el país disposat a saltar el mur el 9N i algú el va apujar cent metres mes i no pas el TC, precisament". </div>
<div style="text-align: justify;">
Alguns varem estranyar-nos quan Mas digué a TV3 que "sinó ens deixen fer la consulta amb el motor haurem d'obrir les veles" perquè això és quelcom que no estava pactat amb cap partit, és a dir, la tan publicitada <b>unitat</b> passava a ser forçada, una adhesió incondicional. <b>De no adherir-s'hi (malgrat no ser el compromès durant la campanya electoral) hi hauria tot un seguit de retrets i l'artilleria mediàtica tornaria a sortir contra, bàsicament, ERC</b>. Efectivament, una reunió de patums mediàtiques (històricament afins a CiU) a Palau tres dies abans de "l'anunci" de l'obertura de les veles no augurava res de diferent que no fos preparar la venda i el canvi de consulta, abans referendum, per procés participatiu i, a la vegada, carregar-se per terra, mar i aire, a aquells que denunciessin que això no era el que havíem quedat. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L'argument clau utilitzat era l'acusar a Junqueras d'haver trencat la unitat (la qual cosa és falsa atès que la unitat la va trencar el Govern passant per sobre de tots el partits i tirant endavant el "procés participatiu" de forma unilateral. D'altres arguments "acoso y derribo" serien els típics de: "Junqueras m'ha fallat, jo era votant d'ERC i ja no ho seré més, això repetit mil vegades a les xarxes socials per a causar desànim i sensació de desacord per part d'ERC. </div>
<div style="text-align: justify;">
La nit de la reunió a Pedralbes Junqueras ja va dir, avançant-se als esdeveniments que ja preveia, que només acceptaria una LLISTA UNITÀRIA (i de tots) si era per fer una DUI (d'això ja ningú s'enrecorda, per cert). </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Després de l'aclaparador èxit del Procés Participatiu (això si que ho havien "preparat be" sense haver-ho parlat MAI amb ningú més. Qui sap si quan Rajoy va sortir al Juliol dient "estoy muy tranquilo pues Mas me ha dicho que no hará nada ilegal" ja sabia això de les "veles") l'únic ús que va fer dels SíSí emesos (si, el mateix Mas va dir que el nou 9N no generava mandat i que calia una 2a volta) va ésser preparar una conferència en la que vindria dir quelcom així: </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
1- us heu de posar darrera meu i sinó no hi ha segona volta (recordem que inicialment marcava les plebiscitàries el 2016) i només la "meva" llista pot representar bé l'independentisme (tot això <b>edulcorat amb un "si cal m'hi poso al final", cosa que l'endemà mateix va matisar dient que no és bo canviar de lideratges a mig procés</b>. I amb l'afegitó del "jo dic com es transformen unes eleccions en referèndum" sense tenir en compte que les llistes del NO serien plurals i amb contingut més enllà d'aquest NO). </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
2- el full de ruta és tornar a començar per <b>"fer-ho bé" i fer les estructures d'estat per acabar tornant a fer un referèndum d'autodeterminació</b> (és a dir... <b>les eleccions-2a volta no generen el mandat democràtic per se??? llavors.. perquè varem fer el "procés participatiu" i perquè ara hem de fer "plebiscitàries"?</b>) i aquestes estructures d'estat preparatòries són les que estaven pactades que faria el Govern i no s'han fet. </div>
<div style="text-align: justify;">
Curiosament ERC havia complert TOTES I CADASCUNA DE LES SEVES RESPONSABILITATS en el Pacte que eren, bàsicament, donar suport parlamentari (introduïnt matisos i transaccionant les propostes de CiU) mentre que el Govern ni ha fet la consulta pactada (NO, no varem votar... varem PARTICIPAR) ni les estructures d'estat que s'havien de fer). </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
3- s'ha de fer sense sigles perquè així TOTHOM s'hi senti representat. Si? tothom?? tothom se sent representat per un banquer? per un empresari de foment o per un desnonat de la PAH?. de veritat que ERC, com a partit independentista que és, s'ha de dissoldre al costat d'uns altres partits que tenen un secretari general que explícitament NO vol la independència i els altres que tenen un mètode inconcret (que no acaben d'explicar mai) de com arribar-hi? </div>
<div style="text-align: justify;">
El més important de tota la conferència, des del meu punt de vista, fou el "per protegir els partits". Quins partits President? els proclius clarament a la independencia ja porten anys presentant-se a les eleccions i no tenen pas cap por de fer-ho portant la independencia al programa, surti bé o surti malament...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L'emissió d'un comunicat de la ANC avalant la proposta de Llista unitària del President va acabar d'aplanar el terreny perquè l'artilleria mediàtica pugués tornar a l'atac i posés tota la pressió i responsabilitat a ERC. Junqueras i el partits proclius a la independència (CUP, Procés Constituent, etc) no estaven per formar part d'una proposta que no aportava res, en realitat, al procés, sinó més inconsistències i procrastinació. Durant més d'un mes al país només s'ha parlat del format i molt poc o gens del què (allò que deia de les formes). S'han utilitzat arguments qualitatius bastant líquids com el "és que la LLU generaria prou il.lusió" (depèn... hi ha gent que diu que segons qui hi vagi no la votaria pas per més independentista que sigui), s'ha passat a l'atac directe, a l'insult i al "traïdors, tripartiteros, botiflers", de sempre. Sens dubte, una actitud que segur que ajuda molt al foment de la <b>unitat</b>. </div>
<div style="text-align: justify;">
Passats els dies, i fluixet perquè potser no calia que se sabés massa, es va conèixer que a <b>la ANC hi havia hagut una flagrant manipulació de la comptabilitzaió de les actes de les territorials durant el debat que hi va haver sobre LLU o candidatures diverses</b>. Mai la ANC ha sortit a demanar perdó però sí que hi ha hagut algún matís. Forcadell ja ha dit que la "llista unitària de la ANC no només és la de ERC+CiU" però res més. Així doncs... a qui li interessava MANIPULAR LA ANC I PERQUÈ? aquesta és la manera? NO, NO NOMÉS SÓN LES FORMES.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sigui com sigui ara ens trobem amb un Govern que es parapeta a la seva cadira amb l'argument que "si les eleccions no són com jo dic i vull que siguin doncs no les convoco fins el 2016" (recordem a Mas dient-li a Terribas que les plebiscitàries ja serien el 2016 oi? doncs això.). Així mateix el principial soci de Mas, Unió, són els primers que expliciten NO voler cap llista unitària i ni molt menys que al programa hi hagi la independència.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Com, després de tot això, encara algú pot assenyalar a ERC o a Junqueras com a responsables d'encallar el Procés? és senzill, s'exigeix a ERC que obligui a CiU (o a la gent de CiU) que facin allò que sembla que no volen fer (o bé no s'atreveixen). Si ERC no fa aquest paper se la culpa i se la castiga. Doncs em sembla que molts hauran de seguir esperant, ERC no és ningú per forçar CiU a fer res. CiU ha de fer el seu camí i si CiU no vol portar la independència al programa que no ho faci però que no enganyi a ningú. Cal recordar que CiU i ERC fa uns 30 anys que sumen majoria absoluta al Parlament de Catalunya. La única cosa que caldria és que CiU portés explícitament la indpendència al programa i això, pel fet de ser el partit més gran del catalanisme, ja us asseguro que convertiria les eleccions en excepcionals. Si realment Mas i CiU vol la independència segur que no dubtaran en fer-ho, convocar eleccions portant la independència al programa electoral. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La llista unitària nasqué morta i el President ho sabia el dia que va fer la seva conferència, tan la CUP com ERC, ICV i UDC ja ho havíen manifestat d'antuvi. Així doncs, i com li he llegit a algú últimament, la proposta de Mas va ser un acte d'hostilitat directa contra ERC perquè ja coneixia la resposta. Perquè? què pretén atacant a ERC? El més lamentable de tot és que molts posin els dos partits al mateix sac quan ERC ha complert amb tota la seva part del pacte i CiU CAP ni un. A ERC se li demana quelcom que no li pertoca, és CiU que s'ha de definir i si no ho fa doncs la votarà qui ja li sembli bé i si ho fa... també!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Malgrat tot tard o d'hora els catalans tindran la ocasió d'elegir entre independència o no en unes eleccions (serà al maig com a molt tard si el President no les convoca abans). Serà bo que tots els que vulguin concórre-hi esclareixin la seva posició al respecte i segur que els ciutadans sabran elegir qui els pot conduïr amb pas ferm cap a la independència. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
ps: per cert, a tot això tinc ganes d'afegir que a dia d'avui 02/01/2015 des del Palau de la Generalitat encara no s'ha fet CAP OFERTA REAL I FORMAL a ERC per entrar a Govern malgrat haver repetit per activa i per passiva (ara ja no, per descomptat) que era Junqueras qui rebutjava entrar-hi. No oblidem que al debat de política general va oferir-se explicítament per ajudar a blindar la consulta i la resposta fou: "no es preocupi, la consulta ja està blindada".</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
pss: en una altra entrada parlaré de la querella i la suposada "insubmissió" de Mas al TC</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
Sergi Tarrés i Saleshttp://www.blogger.com/profile/02521861813900820200noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-3751766619929261569.post-10905501028137524032011-07-21T11:08:00.000-07:002011-07-21T11:56:02.391-07:00De vidre...<div style="text-align: justify;">Fa uns anys que sentim a parlar de crisi: de confiança, alimentària, energètica, del deute, etc. El que tots hem anat veient és com ha baixat la marea de l'abundància. La depressió econòmica i la manca del fluïd (algú ens haurà d'explicar, algun dia, on ha anat a parar) que lubricava l'activitat ha deixat al descobert tot allò que abans no es veia o, almenys, se'n feia els ulls grossos.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Aquestes "troballes" financeres s'han pogut veure a tots els nivells. Especialment just després d'unes eleccions. Tenim diversos casos en ajuntaments, comunitats autònomes i fins i tot en països sencers... </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Els diners, el fluïd, el lubricant, el que era un núvol ja no ho tapa tot. Ara n'hi ha menys del que és estrictament necessari i tot. Així doncs, tota mala gestió que abans s'esborrava o es difuminava amb el núvol excedent ara és palesa i les vergonyes queden a la superfície. La funció pública (sigui quin sigui el seu àmbit d'actuació) mai hauria d'haver estat jugant al joc del filibusterisme financer. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Ara que tots "som savis" haurem de fer un judici sever i contundent i, sobretot, comprometre'ns a no repetir-ho i fiscalitzar tan com sigui necessari les institucions i els que les gestionen. L'ombra del dubte no pot ser una hipoteca pels que no són còmplices però els pertoca la continuitat de la gestió. S'ha de depurar amb valentia i assumir la responsabilitat amb la humilitat que toca per tal de no deixar una terra més cremada massa difícil de replantar. De no fer-ho així es farà evident que n'hi ha que només creuen en projectes personals i que no dubten en servir-se dels altres (de la fe, la confiança, les debilitats...) per tal de situar-se (i REsituar-se).</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Malgrat tot val a dir que ens equivocariem si penséssim que donar la culpa a l'herència exhoneri de les patinades que es facin a partir d'ara. Una mala situació econòmica provinent d'una gestió anterior dubtosa no pot ser mai l'excusa per un mal govern. </div>Sergi Tarrés i Saleshttp://www.blogger.com/profile/02521861813900820200noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3751766619929261569.post-3387527248976789362010-12-28T10:05:00.000-08:002010-12-28T10:43:16.686-08:00Govern Llufa?<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4bZj0oXi9GLwtQkJS6m1T2hgUVn4NTBrS4ye4NJ2K5rrTCiEZRTEbkw1A_F8fXcrPxbYUysYdOSvpyPHXfZb-Dd-mJHiOe5Kf7o0nKoMAwjaJVToAxF5vnMUkMt3fKLZPjzOYmdmatRc/s1600/llufa.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 330px; height: 377px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4bZj0oXi9GLwtQkJS6m1T2hgUVn4NTBrS4ye4NJ2K5rrTCiEZRTEbkw1A_F8fXcrPxbYUysYdOSvpyPHXfZb-Dd-mJHiOe5Kf7o0nKoMAwjaJVToAxF5vnMUkMt3fKLZPjzOYmdmatRc/s400/llufa.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5555805549465533666" border="0" /></a><br /><br /><div style="text-align: justify;">Si l'altre dia deia que "avui és nadal" ara diré que "avui és sants innocents".<br /><br />Potser és casualitat que avui és el dia de les bromes però per a més d'un que ha votat CiU les passades eleccions potser el podrem titllar d'innocent després de la presentació d'aquest flamant Govern.<br /><br />Deixeu-m'ho dir ben clar: el Govern Mas em sembla una amalgama grisa i d'un perfil clarament dretà i espanyolista. Digne del que faria "UPN" a Navarra o el PP a Madrid, col.locar la seva burgesia al poder, una burgesia que no hi entén pas en això dels "regionalismos periféricos" però que sí que hi entén a l'hora de tapar-se les vergonyes i fer pinya entre els seus. Amb una única excepció, la incorporació d'un "ex" socialista (dic "ex" perquè han dit que ja ha entregat el carnet) per allò del maquillatge del "talante".<br /><br />Després del gran discurs del Concert econòmic, la brama constant de com de traïdora n'era ERC per haver estat al govern amb uns malvats i perversos socialistes (per espanyols.), després del "dret a decidir", de la "transició nacional" (<a href="http://www.naciodigital.cat/opinionacional/noticiaON/1258/vota/5/1293535217">article d'en Jordi Casals</a>), etc. resulta que ens posen de Presidenta del Parlament a una persona amb dos cognoms ben catalans però que té un accent de l'idioma com a mínim "estrany" (però es veu que aquí ningú es queixa. Ara, d'en Montilla vaja quin botifler que no sap parlar... oi? no serà el seu origen humil el seu problema?), o una consellera de justícia que precisament la impartia (la justícia) intentant evitar que Arenys de Munt fés la consulta cívica independentista, etc. (farà les delícies del PP i de C's, de ben segur).<br /><br />Tampoc no deuen voler que ens recordem com de dolents eren els del Tripartit , segons Ells, varen col.locar els seus amics i amigues en tants càrrecs quan ara resulta que existeix igualment vicepresidència (Joana Ortega... sens dubte una persona amb un expedient marcadament catalanista, disculpeu el meu sarcasme), o la secretaria de presidència (Francesc Oms... clar, "bé que ho diu Ell que és independentista!" I QUÈ? on es nota això?), i quan en Prenafeta es passeja tranquil.lament per la presa de possessió de Mas, etc.<br /><br />Tot això ja està passant i no fa un mes de les eleccions. No fa ni un mes que l'actual President prometia a tort i a dret el concert econòmic i l'exercici del dret a decidir del poble de Catalunya. El que segur que si que intentarà complir, però, és el manteniment dels privilegis dels seus. I no ens equivoquem, els "seus" ho són sense importar els cognoms que portin o de quin origen provinguin mentre siguin de la seva classe (la benestant, s'entén).<br /><br />Però sabeu què? quan li dius a la gent et responen: "o mira, les coses són així".<br />En canvi, només fa dos mesos tothom et deia: "els d'ERC són els dolents traïdors i botiflers que ho han destrossat tot". Disculpeu-me però jo no entenc res.<br /></div>Sergi Tarrés i Saleshttp://www.blogger.com/profile/02521861813900820200noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3751766619929261569.post-45676352169417279122010-12-25T07:37:00.000-08:002010-12-25T08:24:05.808-08:00AVUI ÉS NADAL<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhU9X9xLl6mBsDcsrFoF7ZiQwr29PpQyblebWUgAjFWk_-xGWFgCvEJ-0N3gn8uv1BfjWFTzPrbDFKx_rDN5fK167k3g8okrKR0dS_-7OoVYbE4t-eGmbUJFI80V6mM8_vvmv8bJYvpkrk/s1600/macia.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5554656144204062562" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 228px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhU9X9xLl6mBsDcsrFoF7ZiQwr29PpQyblebWUgAjFWk_-xGWFgCvEJ-0N3gn8uv1BfjWFTzPrbDFKx_rDN5fK167k3g8okrKR0dS_-7OoVYbE4t-eGmbUJFI80V6mM8_vvmv8bJYvpkrk/s400/macia.jpg" border="0" /></a><br /><div align="justify">Aquest és el meu primer post després de les eleccions al Parlament del 29 de novembre. Després d'haver entrat en un període de reflexió i observació que ha durat tots aquests dies, finalment, m'he decidit a escriure quelcom al bloc. Des d'aquí, també, aprofito per desitjar bones festes a tothom.</div><br /><div align="justify">Avui fa 77 anys que el President Macià va morir. Set dècades després, amb una guerra civil pel mig i quaranta anys de silenci i dictadura l'independentisme "social" torna a ser hegemònic (o com a mínim no és gens marginal). La manifestació del 10 de juliol d'aquest any que està apunt d'acabar així ho mostrà. </div><div align="justify"> </div><div align="justify">Malgrat això aquest moviment no s'ha vist representat al Parlament com caldria esperar. Cal preguntar-se ben bé el perquè. Com és que cap (repeteixo, CAP) opció política no ha recollit aquest sentiment? Si bé és cert que ERC ha tingut uns resultats millors que la resta de forces explícitament independentistes no és menys cert que la suma de diputats d'aquestes opcions fan un resultat menor que en l'anterior legislatura on la única marca era Esquerra. </div><br /><div align="justify">A ningú se li escapa que CiU te una afinadíssima maquinària de captació de vots amb un discurs ambigu i mètodes "d'osmòsi social". De fet el discurs de CiU és transversal (només de paraula) i permet que qui més qui menys es pugui sentir raonablement còmode o raonablement incòmode en el seu paraigües. Les formes, les cares, fins i tot els trajos i les ulleres d'algun dels dirigents estan estudiats. Tot és una gran parafernàlia de la màquina de captació de votants. El fons, però, és dubtós. En què es concreta el lema "una Catalunya millor"? On és la depuració de responsabilitats pel Cas Palau? On són les explicacions de Duran per l'aval al decret de donar milions d'euros a les concessionàries d'autopistes de Madrid? etc. La gent et diu: "això són coses que tu saps però que els que no estem en política no ens arriben i acabem votant pel que ens sembla que portarà més estabilitat". </div><br /><div align="justify">Durant set anys CiU ha colat (per osmòsi, com deia abans) que el tripartit (en realitat Govern d'Entesa, però mai en van voler anomenar així) era una mena de monstre sense que puguéssin (ni tinguéssin la més mínima intenció de voler, la crisi econòmica i alguna relliscada puntual ja els hi ha fet prou la feina) demostrar el perquè. Ara ens diuen que segurament Ells no podran pas fer-hi massa res en tot això de la crisi perquè "no depèn d'Ells". En tot cas, però, em temo que per molts ciutadans el fet de que Artur Mas els hagi "alliberat" de la fera ferotge que representava el Tripartit ja serà molt a l'hora de passar comptes. Ells creen el monstre, Ells el destrueixen. Ergo, són els salvadors (per més que Mas digués que se sent servidor del país i no salvador. NOMÉS FALTARIA!).</div><br /><div align="justify">La gent no ha votat independentisme, almenys no tota la gent que s'hi considera. La gent ha votat en contra del Tripartit. Crec que hem de tenir clar aquest punt per començar a construïr de nou. Ha pogut molt més el "qui dia passa, any empeny" de CiU maquillat al matí per falsos concerts econòmics i per la tarda amb una suavització de les sancions a la llei de política lingüística que no pas el fer el pas definitiu cap a la independència. Sembla ser, doncs, que ara no toca. </div><div align="justify"> </div><div align="justify">No obstant el pòsit de la manifestació del 10j resta en somort. Tinc la convicció que no es dissoldrà i menys si l'Estat espanyol continua fent de les seves amb les tisores. De ben segur que el Govern de la Generalitat del bipartit CiU (o tripartit provisional CiU + PSC) s'haurà d'espellongar per donar resposta a les tisorades nacionals. Alguna cosa em diu, però, que aquesta vegada no n'hi haurà prou amb el peix el cove o l'intent de refer ponts. Ara que Mas ja aconseguit arribar a la seva Ítaca particular si vol continuar-hi haurà de jugar-se-la.</div><br /><div align="justify">Artur, tocarà algun dia o no?</div><br /><br /><div align="justify"></div><br /><br /><div align="justify"></div>Sergi Tarrés i Saleshttp://www.blogger.com/profile/02521861813900820200noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3751766619929261569.post-70102900768561885472010-11-20T10:11:00.000-08:002010-11-20T10:27:18.929-08:00Sí, si sumen, pacten<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYj9-RkV81M6cAVn2eiCKmg1pZZCqtaH62igPTYsPoEPX7TgZ8e1RsgBkkYSlMfB_w6oS1sO7RcYnjO_xCGlI37FqFRYacTx_5Isg3Qw9QBBw7jgnKjjppb5URKIBVREqLuM_o74rAILk/s1600/ciupp.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 400px; height: 192px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYj9-RkV81M6cAVn2eiCKmg1pZZCqtaH62igPTYsPoEPX7TgZ8e1RsgBkkYSlMfB_w6oS1sO7RcYnjO_xCGlI37FqFRYacTx_5Isg3Qw9QBBw7jgnKjjppb5URKIBVREqLuM_o74rAILk/s400/ciupp.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5541700166528104930" border="0" /></a><br />Fa cosa d’uns set anys CiU ens deia que eren la garantia de l’estabilitat governamental de l’Estat espanyol. Es vantaven de ser els que havien abolit la mili i aconseguit un sistema de finançament magnífic, allò que se n’ha anomenat: peix al cove. S’oblidaven, però, de sengles pactes amb un PP amb majoria absoluta en la legislatura de la guerra d’Iraq –és a dir, en una època en el qual no era possible treure’n res del pacte perquè, ras i curt, ningú els necessitava-.<br /><br />Fins l’últim dia li van donar suport. A canvi de què? De la seva permanència al Govern de la Generalitat. Tan era que el PP passés el corró del seu autoritarisme amb l’aprovació del transvasament de l’Ebre. Tan era que les obres de l’AVE fossin pitjors que la de la Seu per la tardança i que les de la presa de Tous per les seves deficiències. Tan era que s’estigués pactant amb el partit que va estendre la bandera d’Espanya més gran de tota la història a la plaza de Oriente –recordem, aquella bandera que només podia fer onejar un huracà de magnitud 4-. Tan era que Aznar decidís anar a l’Iraq en contra de tota la comunitat internacional i tot plegat basat en un estirabot testicular considerable. Era més important mantenir-se a la Generalitat que trencar el pacte estèril i vergonyant.<br /><br />El tripartit de Convergència, Unió i Partit Popular fou lamentable i, sens dubte, un període que a la majoria de convergents els fa prou vergonya recordar. Aquest tripartit tan prolífic és el que, a dia d’avui, ningú ha dit que no es repetirà. Fa quatre anys, tornem a fer memòria, algú va haver d’anar al notari per dir que no es repetiria el tripartit “popularvergent”. Sembla ser, però, que ja ningú recorda aquest gest.<br /><br />A CiU li sortirà gratuït –almenys a curt termini- el pacte tàcit amb el PP ja que aquests, probablement, no li demanaran res a canvi llevat de la investidura de Rajoy després de les eleccions estatals de l’any que ve. Molta gent, però, no entendrà aquest pacte. De ben segur que molts esperaran que CiU pacti amb ERC. Ho veig difícil, molt difícil. ERC exigirà aplicació del seu programa. ERC ho ha fet amb els socialistes, arrossegant-los a aprovar la Llei del cinema o a la realització d’un nou Estatut, sense ERC al govern el PSC mai hagués tirat endavant iniciatives amb aquesta ambició nacional. CiU, sempre que pugui, escollirà el PP perquè no els obliga a fer coses que els incomoden.<br /><br />ERC va fer confiança als autonomistes de CiU els anys vuitanta –s’havia de bastir una institució i veníem d’on veníem, d’acord doncs-, ERC va fer confiança als federalistes el 2003 per fer un pas més enllà en una reforma de l’Estatut que Pujol havia negat infinites vegades. Ara, ERC, demana que se li faci confiança com a independentista i diu que no pactarà amb ningú que no es comprometi a fer un referèndum d’autodeterminació la pròxima legislatura. Algú més s’atreveix a mullar-se més que Puigcercós en aquesta campanya? Mai algú ho havia dit tan clar? Ras i curt, no, ningú i si cal remenem hemeroteques. Qui digui que abans de les eleccions del 2006 algú d’ERC havia afirmat que no es repetiria cap pacte amb el PSC no serà capaç de demostrar-ho perquè mai ERC havia dit que no ho faria. Qui diu que se sent traït és que escolta només allò que li interessa. Ara s'ha dit clar des d'ERC: o referèndum o res. Però, i CiU?Sergi Tarrés i Saleshttp://www.blogger.com/profile/02521861813900820200noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3751766619929261569.post-35346059270947814882010-11-16T15:26:00.001-08:002010-11-16T15:26:52.170-08:00Vídeo de Campanya. Frei: Valent!<object width="640" height="385"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/W-l3tJ62RUs?fs=1&hl=es_ES"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/W-l3tJ62RUs?fs=1&hl=es_ES" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="640" height="385"></embed></object>Sergi Tarrés i Saleshttp://www.blogger.com/profile/02521861813900820200noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3751766619929261569.post-69580338039750729042010-10-03T05:14:00.000-07:002010-10-03T05:22:52.165-07:00La Campanya dels ValentsPàgina 9 del programa electoral d'Esquerra Republicana de Catalunya per a la Eleccions al Parlament 2010:<br /><br />"com és obvi, si Esquerra te la majoria més un dels representants del Parlament de Catalunya proclamarà la independència però mentre això no succeeixi treballa per fer créixer el moviment social favorable a la independència i contribuïr a dinamitzar-lo, articular-lo, organitzar-lo i popularitzar-lo difonent el dret del Poble de Catalunya a esdevenir un subjecte polític en el ple concert de les nacions"<br /><br />Aquí teniu el Programa Electoral d'Esquerra per qui vulgui consultar-lo en un format pràctic i elegant*: <a href="http://www.blogger.com/ERC%20%20programa%20d%27%20eleccions%20al%20Parlament%202010"></a><a href="http://issuu.com/unxicdetot/docs/programa-eleccions-al-parlament-2010">Link ISSU</a><br /><br /><br /><br /><br /><br />*gràcies Joan per penjar-lo a ISSU!Sergi Tarrés i Saleshttp://www.blogger.com/profile/02521861813900820200noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3751766619929261569.post-9828890101694687402010-09-28T14:25:00.000-07:002010-09-28T14:51:59.832-07:00Vaga catalana<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEr2gczPZaqRR-iflouxh6XOdgK1Dmvhk-DV_vSKznrfEHyKMsjWyApy6xAsFEaePJp7z8KnffV18pwMNCVcueBm6EKtBRhgC98dVUFcPiz86m7bLWQiH6jYERYvrk5rAVZ5Z7Qrlklzk/s1600/tancat.gif"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 276px; height: 273px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEr2gczPZaqRR-iflouxh6XOdgK1Dmvhk-DV_vSKznrfEHyKMsjWyApy6xAsFEaePJp7z8KnffV18pwMNCVcueBm6EKtBRhgC98dVUFcPiz86m7bLWQiH6jYERYvrk5rAVZ5Z7Qrlklzk/s400/tancat.gif" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5522085448208972578" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">Demà faré vaga. Sí, i no per obligació. A la meva empresa m'han donat llibertat per fer-la (potser sóc privilegiat, ho reconec). La faré per convicció. No pels sindicats, sinó malgrat els sindicats (de classe i subvencionats) en faré. Crec que aquesta vaga ha de ser un clam de protesta, potser tardà però, en definitiva, un clam de protesta de tot allò que ens ha arrossegat a aquesta Gran Crisi des del 2006. Tinc dret a cridar, a la rebequeria i a protestar i és el que faré.<br /><br />No crec que Zapatero hagi fet el que havia de fer però tinc dubtes de si algú altre se n'hauria sortit millor. Especialment quan tota aquesta crisi ha fet pal.lès la poca influència que pot arribar a tenir el poder civil organitzat (la política de les democràcies) davant dels gegants financers globals. Al cap i a la fi tothom està d'acord que ja no és Zapatero qui governa sinó que li han dit el que havia de fer si no volia que els "mercats" devoréssin Espanya.<br /><br />El clam hauria de ser molt unànim i no únicament dels treballadors assalariats, sinó dels autònoms i també de la majoria d'empresaris. Tots hem estat còmplices en certa mesura del problema, ho sabem. Potser per això ara també ens fa por mirar-nos al mirall. Malgrat això, no dubto que hi ha algú que té més responsabilitat que els altres. Les grans fortunes, els grans arquitectes financers que no van dubtar en entortolligar la troca tan com van poder per seguir amb un creixement fictici que ja feia anys que, en realitat, estava esgotat. No varem protestar llavors perquè viviem bé, però vivíem en l'engany.<br /><br />A Catalunya la protesta encara cobra més sentit, especialment després de veure una de les regions de l'estat amb el dèficit fiscal més gran, on les necessitats són cada dia més cares i on la continuïtat del nostre estat del benestar està més entredit degut a l'expoli al que ens sotmet l'estat.<br /><br />És per això que la vaga la faré, i la faré en clau catalana.<br /><br />Via fora sometent!<br />Visca la Catalunya treballadora!<br /><br />links relacionats:<br /><br /><a href="http://www.esquerra.cat/actualitat/ridao-zp-pensa-que-passant-la-ma-pel-llom-nhi-ha-prou-pero-el-que-ha-de-fer-es-rectificar">Declaracions de Joan Ridao sobre la vaga.</a><br /><a href="http://www.huelgageneral.net/">Web d'estudiants que s'adhereixen a la vaga general.</a><br /></div>Sergi Tarrés i Saleshttp://www.blogger.com/profile/02521861813900820200noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3751766619929261569.post-54124236274616858262010-09-21T12:09:00.000-07:002010-09-21T12:54:30.281-07:00Fent feina...<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDEpqw2vXWFSygdhZqTu5hNJyqIM4YbJIzxjNh_tLyY2yT6yKR1QhyhijWOoaVk5OoTVfpgf14MeXZh7yobfRJ01sjZvPXkv655wdTaqZ03-_fXjBZvbir_TeuUwz8j3k5XnVwTg8B0x8/s1600/scissors-2.png"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 263px; height: 263px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDEpqw2vXWFSygdhZqTu5hNJyqIM4YbJIzxjNh_tLyY2yT6yKR1QhyhijWOoaVk5OoTVfpgf14MeXZh7yobfRJ01sjZvPXkv655wdTaqZ03-_fXjBZvbir_TeuUwz8j3k5XnVwTg8B0x8/s400/scissors-2.png" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5519457131467788802" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">Avui he sentit a la ràdio una entrevista a la "Defensora del Pueblo". Maria Luisa Cava de Llano, <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Mar%C3%ADa_Luisa_Cava_de_Llano_y_Carri%C3%B3">(wiki)</a> catalana de naixement, ha dit que, segurament, el tribunal constitucional encara no ha acabat la feina amb les tisores perquè no ha resolt sobre el recurs que va presentar el seu predecessor en el càrrec. No l'ha desautoritzat, sinó ben al contrari. Parlant del blindatge de competències del Síndic de Greuges ha dit: "una cosa es colaborar i l'altra és haver de ser servil". No ha entès res -bé... potser si que ho ha entès-.<br /><br />Com podem veure, la maquinària de les rebaixes democràtiques i del tancament de files centralista no es para mai. Ni el buidatge mastodòntic del ribot d'Alfonso Guerra ni la criba monumental amb el recurs del PP han estat prou humiliants. Sembla que això s'ha de retallar fins deixar-ho en un no res. És com si, els espanyols, veiéssin en aquest procés de decapitació estatutària la possibilitat d'esmenar "errors" que fa 25 anys es veien, potser, més com a "mals necessaris" per el salvament d'Espanya -més econòmicament que una altra cosa, per tot allò de la política exterior i la pàtina de democratització- que no pas com autèntics avenços cap al reconeixement real de la plurinacionalitat.<br /><br />Entre la voràgine "tisorista", l'allargament en el temps de la campanya electoral , l'amaniment de la crisi i mil missatges apocalíptics que vénen per totes bandes -no oblidem els cops de colze de l'independentisme extraparlamentari-, correm el risc del replegament per cansament... -que no del reagrupament- i el retorn a aquell "oasi" que no ens porta sinó a l'adormir-nos, tornar al peix al cove i a convertir-nos en una reserva índia destinada a l'extinció per assimilació. Ara és el moment de mantenir-nos ferms i de fer créixer l'independentisme. El defalliment no és una opció.<br /><br />Si els de Madrid volen aprofitar la ocasió per assimilar-nos i esmenar els seus "errors per excés de bona voluntat" el que hem de fer nosaltres és aprofitar-la per fer obrir els ulls als que encara creuen que Espanya es pot "canviar des de dintre" i fer-los veure que a cada bogada perdem un llençol i que comença a ser hora de no prostrar-nos més a la humiliació.<br /><br />Enllaços d'interès:<br /><br /><a href="http://www.3cat24.cat/noticia/864026/politica/La-Defensora-del-Poble-avisa-que-lEstatut-es-podria-tornar-a-retallar">Entrevista a la "defensora del pueblo" a El Matí de Catalunya Ràdio.</a><br /><a href="http://www.3cat24.cat/especial/211/altres/El-TC-dicta-sentencia-per-lEstatut">El TC dicta sentència contra l'estatut d'autonomia de Catalunya aprovat en referèndum.</a><br /><a href="http://josepmdieguez.blogspot.com/2010/08/canvi-dutopies-ii-quan-el-vent-bufa.html">Enllaç al blog de Josep Maria Diéguez, interessant reflexió sobre les maneres d'entendre les relacions amb Espanya.<br /></a><br /></div>Sergi Tarrés i Saleshttp://www.blogger.com/profile/02521861813900820200noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3751766619929261569.post-22493581724104215332010-09-14T11:34:00.000-07:002010-09-14T11:37:05.252-07:00Per una Catalunya amb els comptes nets<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2W3Mzhe7VMzouzXJy3U8Yb6Osc_Jt072DE8-eZtc534Hxwly08WOHADt6X0YDE0mv6LVPec2CZsOlRSLQ1VUpx3lGQlLxJzPdKCRv_uDELlgV_yHolDeDqKDpcPebFPNr7W7mfBSNZVc/s1600/acte+gom%C3%A0.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 333px; height: 249px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2W3Mzhe7VMzouzXJy3U8Yb6Osc_Jt072DE8-eZtc534Hxwly08WOHADt6X0YDE0mv6LVPec2CZsOlRSLQ1VUpx3lGQlLxJzPdKCRv_uDELlgV_yHolDeDqKDpcPebFPNr7W7mfBSNZVc/s400/acte+gom%C3%A0.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5516839877727865234" border="0" /></a><br />Una vintena de persones han assistit aquest vespre a l'acte "Per una Catalunya amb els comptes nets" organitzat per la secció local d'Esquerra de Calldetenes. L'acte s'enmarca en la campanya "Esquerra Compleix" de la federació comarcal d'Osona que ja fa uns mesos que va començar i que es va marcar fer actes de petit format amb quadres importants i càrrecs electes del partit. En aquest cas s'ha comptat amb la presència de la diputada i jurista Patrícia Gomà que ha explicat els acords polítics assolits per ERC durant aquests set anys de govern en aquestes matèria. Acords i lleis tals com la oficina antifrau o la llei de finançament de partits entre d'altres. Finalment ha fet una pinzellada sobre el cas Palau i la comissió d'investigació sobre el finançament irregular de Convergència Democràtica cosa que ha suscitat un cert debat entre els assistents -entre Ells el cap de la oposició, de CiU, a l'ajuntament de Calldetenes-.Sergi Tarrés i Saleshttp://www.blogger.com/profile/02521861813900820200noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3751766619929261569.post-12537555908933347352010-09-10T17:02:00.000-07:002010-09-10T17:05:37.056-07:00Manifest 11 de setembre de 2010. ERC Calldetenes.<img src="file:///C:/Users/Sergi/AppData/Local/Temp/moz-screenshot.png" alt="" /><img src="file:///C:/Users/Sergi/AppData/Local/Temp/moz-screenshot-1.png" alt="" /><meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"><meta name="ProgId" content="Word.Document"><meta name="Generator" content="Microsoft Word 12"><meta name="Originator" content="Microsoft Word 12"><link rel="File-List" href="file:///C:%5CUsers%5CSergi%5CAppData%5CLocal%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_filelist.xml"><o:smarttagtype namespaceuri="urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags" name="PersonName"></o:smarttagtype><link rel="themeData" href="file:///C:%5CUsers%5CSergi%5CAppData%5CLocal%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_themedata.thmx"><link rel="colorSchemeMapping" href="file:///C:%5CUsers%5CSergi%5CAppData%5CLocal%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_colorschememapping.xml"><!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:trackmoves/> <w:trackformatting/> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:punctuationkerning/> <w:validateagainstschemas/> <w:saveifxmlinvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:ignoremixedcontent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:alwaysshowplaceholdertext>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:donotpromoteqf/> <w:lidthemeother>ES</w:LidThemeOther> <w:lidthemeasian>X-NONE</w:LidThemeAsian> <w:lidthemecomplexscript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript> <w:compatibility> <w:breakwrappedtables/> <w:snaptogridincell/> <w:wraptextwithpunct/> <w:useasianbreakrules/> <w:dontgrowautofit/> <w:splitpgbreakandparamark/> <w:dontvertaligncellwithsp/> <w:dontbreakconstrainedforcedtables/> <w:dontvertalignintxbx/> <w:word11kerningpairs/> <w:cachedcolbalance/> </w:Compatibility> <w:browserlevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> <m:mathpr> <m:mathfont val="Cambria Math"> <m:brkbin val="before"> <m:brkbinsub val="--"> <m:smallfrac val="off"> <m:dispdef/> <m:lmargin val="0"> <m:rmargin val="0"> <m:defjc val="centerGroup"> <m:wrapindent val="1440"> <m:intlim val="subSup"> <m:narylim val="undOvr"> </m:mathPr></w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:latentstyles deflockedstate="false" defunhidewhenused="true" defsemihidden="true" defqformat="false" defpriority="99" latentstylecount="267"> <w:lsdexception locked="false" priority="0" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Normal"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="heading 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 7"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 8"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 9"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 7"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 8"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 9"> <w:lsdexception locked="false" priority="35" qformat="true" name="caption"> <w:lsdexception locked="false" priority="10" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Title"> <w:lsdexception locked="false" priority="1" name="Default Paragraph Font"> <w:lsdexception locked="false" priority="0" name="Body Text"> <w:lsdexception locked="false" priority="11" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Subtitle"> <w:lsdexception locked="false" priority="22" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Strong"> <w:lsdexception locked="false" priority="20" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Emphasis"> <w:lsdexception locked="false" priority="59" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Table Grid"> <w:lsdexception locked="false" unhidewhenused="false" name="Placeholder Text"> <w:lsdexception locked="false" priority="1" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="No Spacing"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" unhidewhenused="false" name="Revision"> <w:lsdexception locked="false" priority="34" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="List Paragraph"> <w:lsdexception locked="false" priority="29" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Quote"> <w:lsdexception locked="false" priority="30" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Intense Quote"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="19" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Subtle Emphasis"> <w:lsdexception locked="false" priority="21" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Intense Emphasis"> <w:lsdexception locked="false" priority="31" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Subtle Reference"> <w:lsdexception locked="false" priority="32" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Intense Reference"> <w:lsdexception locked="false" priority="33" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Book Title"> <w:lsdexception locked="false" priority="37" name="Bibliography"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" qformat="true" name="TOC Heading"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><!--[if !mso]><object classid="clsid:38481807-CA0E-42D2-BF39-B33AF135CC4D" id="ieooui"></object> <style> st1\:*{behavior:url(#ieooui) } </style> <![endif]--><style> <!-- /* Font Definitions */ @font-face {font-family:"Cambria Math"; panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4; mso-font-charset:1; mso-generic-font-family:roman; mso-font-format:other; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;} /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-unhide:no; mso-style-qformat:yes; mso-style-parent:""; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman","serif"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman";} p.MsoBodyText, li.MsoBodyText, div.MsoBodyText {mso-style-unhide:no; mso-style-link:"Texto independiente Car"; margin-top:0cm; margin-right:0cm; margin-bottom:6.0pt; margin-left:0cm; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman","serif"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman";} span.TextoindependienteCar {mso-style-name:"Texto independiente Car"; mso-style-unhide:no; mso-style-locked:yes; mso-style-link:"Texto independiente"; mso-ansi-font-size:12.0pt; mso-bidi-font-size:12.0pt;} .MsoChpDefault {mso-style-type:export-only; mso-default-props:yes; font-size:10.0pt; mso-ansi-font-size:10.0pt; mso-bidi-font-size:10.0pt;} @page Section1 {size:595.3pt 841.9pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} --> </style><!--[if gte mso 10]> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-qformat:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; font-family:"Calibri","sans-serif"; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-theme-font:minor-fareast; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; mso-bidi-theme-font:minor-bidi;} </style> <![endif]--> <p class="MsoBodyText" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span style="" lang="CA">Un any més ens trobem per fer memòria. Un any més recordem els que han patit, els que han lluitat, els que han vençut, els que han caigut i s’han tornat a aixecar. Aquells que han fet que aquest país fós un lloc on valgués la pena viure-hi i lluitar perquè pervisqui. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoBodyText"><span style="" lang="CA">
<br />De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó els paísos catalans són la nostra pàtria, el nostre petit país com deia la cançó de Llach.
<br />
<br />Aquest país on viu el poble de Catalunya. Un sol poble amb gent vinguda de molts llocs que, a mesura de viure i arrelar-se i beure del fruit d’aquesta terra també l’han fet seva.
<br />
<br />Aquest poble, d’aquest païs, va veure com un 11 de setembre de fa uns tres segles se l’humiliava per la força. Caigué la guàrdia de Barcelona després d’un llarg i cruel setge i l’endemà es promulgà el decret de Nova Planta. Deia: <i style="">“… he juzgado por conveniente así por esto como por mi deseo de reducir todos mis Reynos de España a la uniformidad de unas mismas leyes, usos, costumbres y Tribunales, gobernándose todo igualmente por las leyes de Castilla, tan loables y plausibles en todo el universo…”
<br /></i>Fou el decret ignominiós que promulga el vencedor per sotmetre el vençut.
<br />
<br />Després de tants anys va bé recordar com de mesells n’hem estat els catalans i com malgrat la derrota, hem persistit. Enguany, com llavors, hem estat testimonis d’un nou decret. Promulgat no per la via de les armes sinó per la via de les togues. Hem viscut un nou menyspreu com a poble. Podem dir que ja és l’enèssim, però aquest últim és, sens dubte, majúscul. La sentència que ens ha agenollat una vegada més davant del sobirà castellà i que ha passat per sobre la voluntat del poble expressada democràticament a les urnes. El mur del nacionalisme espanyol i la seva “Indisoluble unidad”, després de tans anys de letàrgia, s’ha fet ben visible.
<br />
<br />És per això que, ara més que mai, la celebració d’aquesta diada cobra sentit. El passat 10 de juliol hi hagué un clam majoritari de llibertat i respecte a Barcelona. Aquest poble, no en tingueu cap dubte, voldrà saltar el mur. El procés històric al que ha entrat la nostra nació culminarà, més tard o més d’hora en el ple exercici de la sobirania nacional. Aquesta sobirania que ens manllevaren el llunyà 11 de setembre del 1714 i que, en realitat, mai més hem tingut. No defallirem i no fallarem a tots els que han lluitat per aquesta terra. La nissaga de gegants que representen Companys, Macià i tots els que es feren dignes de ser titllats d’herois, també els del dia a dia que treballen i no s’arrauleixen malgrat ser anònims, de ben segur serà honrada.
<br />
<br />Ens toca a nosaltres agafar el seu relleu. Via fora, catalans!!
<br />
<br />VISCA CATALUNYA INDEPENDENT!
<br />VISCA <st1:personname productid="LA LLIBERTAT" st="on">LA LLIBERTAT</st1:personname>!</span></p> <p class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p> Sergi Tarrés i Saleshttp://www.blogger.com/profile/02521861813900820200noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3751766619929261569.post-84839420498004379222010-09-02T11:37:00.000-07:002010-09-02T11:55:34.928-07:00A-normalitats 2<div style="text-align: justify;">La cursa ha començat amb molta empenta...<br /><br />el conseller Huguet ens deia que els professors que vulguin fer classes a la universitat a Catalunya necessitaran certificar el nivell "c" de català. No van passar ni dues hores que no se li tiréssin al damunt. I no pas els cavernaris del Mundo o els de l'antena de la sotana sinó els cavernaris catalans. Els de la bandera, els nacionalistes, els que són guardians del pot de les essències catalanesques tot apel.lant a l'argument fal.laç (i que cola a segons qui si estàs mal informat, val a dir-ho) de que la universitat es deixarà perdre professors de primera fila per una exigència com a aquesta.<br /><br />Fa un parell d'anys, quan jo anava a la universitat i a una classe de tercer de carrera el professor - va preguntar a la classe -per demostrar que hi ha coses que no cal memoritzar sinó que ja les tenim el cap "per se"- qui era el president del país. Li va preguntar a dos alumnes diferents, d'aquí tots dos. Cap dels dos ho sabia. El professor, igual que jo -i algú més, val a dir que no erem gaires- ens varem quedar astorats. Aquests dos nois poden obtenir un títol universitari de primer nivell com és la llicenciatura de física i en canvi no saben en quin país viuen -una altra cosa seria preguntar-los si coneixen la Belén Esteban-. No sé qui s'atrevirà a titllar això de normal.<br /><br />L'excel.lència universitària és quelcom que ha d'anar més enllà d'una o altra especialitat. Gent formada, amb criteri, consequents, etc. tots aquells valors que sempre hem atorgat a la universitat. En un país com el nostre, en el qual la llengua hegemònica és el castellà malgrat que no és la pròpia, és lògic que s'exigeixi una mínima competència lingüística en català -almenys en aquells professors que pretenen donar classes en aquest país per un període llarg de temps- per tal de poder donar, com a mínim, la opció de triar estudiar en la llengua del país. És lamentable que, a dia d'avui, encara n'hi hagi que -facin veure que- s'escandalitzen i ho titllen de provincià. Jo ho titllo de normal. O potser... degut a que la nostra situació no és normal, potser A-normal.<br /><br />Links relacionats:<br /><br /><a href="http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2010/08/sala_martin_diu_que_deixara_la_universitat_catalana_si_ha_de_fer_un_examen_de_catala_56149.php">Sala Martin... diu que a columbia mai li han exigit competència lingüística en anglès. No sé, potser que provi de fer les classes i els examens en castellà, a veure què li diuen i quants alumnes li queden. </a><br /><br /><a href="http://blocs.esquerra.cat/puigcercos/bloc/torna-el-regionalisme">Joan Puigcercós fa una interessant reflexió al seu bloc sobre aquest tema, comparteixo el que diu que hauríem de començar a "deixar de ser estrangers al nostre país i viure amb naturalitat en la nostra llengua".</a><br /></div>Sergi Tarrés i Saleshttp://www.blogger.com/profile/02521861813900820200noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3751766619929261569.post-91167426710791574852010-08-30T10:58:00.000-07:002010-08-30T12:06:17.229-07:00A-normalitats<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6NE4ElF5t78zvY1A9FTAj3H4MIaO8WzB-x9NscVMlR0ZzVF2FNnbSSGe8Z_Hxk9yctSF5gIu7LPBOzfINIOvlgQtYMCpb7p2L3hn2yvFKdpNnnZWOuKwBSUbH8JDUmMo78L3R9uVmRl0/s1600/pastis.JPG"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 266px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6NE4ElF5t78zvY1A9FTAj3H4MIaO8WzB-x9NscVMlR0ZzVF2FNnbSSGe8Z_Hxk9yctSF5gIu7LPBOzfINIOvlgQtYMCpb7p2L3hn2yvFKdpNnnZWOuKwBSUbH8JDUmMo78L3R9uVmRl0/s400/pastis.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5511281253385754882" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">I ja està. Ha passat l'agost tot fugaç. Ha estat més càlid en la política que en la meteorologia. Acostaments, allunyaments, retrets, carícies, escissions, dimissions, incorporacions han estat a l'ordre del dia en tots aquells partits -o associacions, que ni ningú s'enfadi- que defensen la independència del país, Especialment amanit amb els cants de sirena d'una anormal unitat. Tot marcat pel que semblava una més que probable convocatòria d'eleccions per a la tardor i que, finalment i en compliment de la prerrogativa presidencial, s'ha retardat fins al novembre.<br /><br />El President decideix esgotar la legislatura. Una normalitat si fóssim en un país normal -atesa la nostra situació d'interinitat jurídica després de la sentència no sé si podem considerar que Catalunya es troba en la normalitat-. En qualsevol cas, el Parlament i el govern elegit per quatre anys governarà durant quatre anys que és el que li toca. En definitiva, normal.<br /><br />La cursa per les eleccions es preveu -i ja es palpa- frenètica. Quan hi ha pastís i gana, vosaltres mateixos. Quelcom normal.<br /><br />Fins ara, però, els pastissos sempre eren d'allò més ensopits, sempre carregats d'autonomisme i amb una bandera que li feia de cirereta, potser algú l'adornava amb unes sanefes de federalisme, centralisme o d'alguna cançó de la Núria Feliu. Ah, i amb les promeses velades de donar una petita part, ni que fós de la zona del melindro -també de la nata... per allò d'untar, ja sabeu-, als amics que treballaven pel Palau de la Música a canvi d'un o altre favor també prou llaminer. Aquesta era la normalitat, o més ben dit, la A-normalitat.<br /><br />Però ara, aquest pastís, ja no és el que era. Ara el pastís que té més gust que mai d'independència. Un pastís que té el gust normal d'un país que es desperta de la letàrgia i s'adona de com l'han estat trepitjant durant tants i tants anys. Es nota que, aquesta vegada, el pastís no l'han fet quatre gats que ja decidien el que li convenia al país sinó que, ara, qui agafa les regnes i diu de quin gust el vol són els ciutadans i ciutadanes. I no, no volen una aroma artificial que té un gust tan ambigu com el del xiclet de maduixa. Volen la independència sense matisos, o almenys, que se'ls deixi decidir.<br /><br />Del primer gust de pastís al segon han passat només set anys. Fins que l'independentisme no ha estat a govern no s'ha pogut canviar el gust del pastís. Ara, tots corren a dir que el saben fer millor que ningú. Fins i tot aquells que mai havien dit que tinguéssin interès en fer-lo o que deien que era tòxic i no valia res.<br /><br />El capital que ha aportat l'independentisme d'Esquerra al govern algun dia haurà de ser jutjat com una de les aportacions més valuoses dels últims 70 anys. Aconseguir arrossegar la majoria del país cap a l'independentisme s'ha fet portant la institució al límit, per demostrar com de fràgils són les costures de l'estat espanyol. Hem fet despertar el país d'una falsa normalitat. Com em deia un company fa un temps: "potser guanyarà CiU les eleccions, però segur que ja mai més tornarà a ser tot com abans. La gent, ja n'està tipa d'autonomisme i vol un país lliure i normal".<br /><br />links relacionats:<br /><br /><a href="http://www.3cat24.cat/noticia/831266/politica/Montilla-descarta-el-24-doctubre-i-deixa-les-eleccions-pel-novembre">Notícia sobre la convocatòria de les eleccions al 3/24.cat</a><br /><br /><a href="http://www.3cat24.cat/noticia/831466/politica/Mas-insta-Montilla-a-convocar-les-eleccions-el-24-doctubre-per-posar-fi-a-lagonia-de-la-legislatura">Convergència també s'hi apunta al pastís, un altre càlcul electoral com el que ens tenen acostumats?</a><br /><br /><a href="http://www.esquerra.cat/actualitat/esquerra-avantposa-la-importancia-del-referendum-a-la-data-de-les-eleccions">El referèndum d'autodeterminació és vital. No tots els independentistes votaran per un partit obertament independentista però sí que votarien un Sí en una eventual consulta. A ERC ho tenim molt clar.</a><br /><br /></div>Sergi Tarrés i Saleshttp://www.blogger.com/profile/02521861813900820200noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3751766619929261569.post-34278924837197632372010-08-05T14:24:00.000-07:002010-08-05T14:30:54.205-07:00multidifusióHola estimat lector. Estic de vacances, per tan, faré com fan a la "tele" quan estan de vacances i faré multidifusió (abans dit "reposició") de posts reeixits d'aquest mateix bloc. No s'ha d'entendre com una autocita sinó com això, unes vacances. També de les idees.<br /><br />VICTÒRIA:<br /><br /><div style="text-align: justify;"> Esquerra Republicana modela i transforma la societat des del govern. Ho fa en la mesura del que li permeten 21 diputats front 135 que té la cambra catalana. Només un 16% dels vots que li donen una força que, ben canalitzada, li ha permès establir les bases per la creació de l'estat català. Pactes nacionals d'immigració i educació, llei del cinema, de les consultes, un nou estatut, etc. tot això i molt més ho ha fet Esquerra Republicana de Catalunya des del govern. I el més important de tot, ha aconseguit que la meitat del país es pogués sentir inclòs en el projecte del catalanisme polític. El pacte amb el PSC ha convertit el govern de la Generalitat en quelcom proper a aquells ciutadans que veien com quelcom extraterrestre això de la institució catalana per excel.lència. O almenys ho ha intentat. L'assoliment de la llibertat nacional s'ha de fer amb tothom. Amb un bon pam de nas es va quedar Espanya quan varem fer president a un "xarnego" tal i com va dir el propi ministre espanyol Sevilla.<br /><br /> Que algú intenti fer l'esforç d'imaginar si s'hagués destapat el 3%, els Millets i companyia amb un altre pacte de govern o senzillament sense ERC.<br /><br /> No oblidem però, que els partits amb els que es governa són partits polítics que no tenen el mateix horitzó que el nostre com tampoc ho és el de la principal força de la oposició. No obstant això els hem arrossegat -en la mesursa que s'ha pogut- cap a posicions infinitament més catalanistes que fa uns anys. Això ens dóna força per reivindicar, ens dóna un tancament de files més que valuós a l'hora de defensar allò que ens pertany i que l'estat espanyol fa tants anys que ens expolia. Representem l'independentisme des de fa molts de temps i ara, aquest, comença a ocupar la centralitat del país. I tot això gràcies a l'Esquerra Nacional.<br /><br /> És bo que des de les bases d'Esquerra defensem amb el cap ben alt la feina feta. Entre d'altres coses perquè ens en queda moltíssima per fer si volem portar a terme el nostre projecte que és l'assoliment de la llibertat dels països catalans i constituïr-nos com un estat lliure i socialment avançat en el sí de la unió europea. Defensem la feina, contraargumentem contra tots els que ara ens diuen que no hem fotut res, que els hem traït i que hi som per "la menjadora" -algú recorda qui va "inventar" aquest terme? quants n'eren? 23 anys?- . El temps ens dirà qui són els traïdors a la pàtria. Serà bo però, que recuperem el discurs abrandat de qui abandera el patriotisme i l'encapçala. El nostre discurs potser s'ha agrisat en matisos de caire o bé tècnic o massa institucional. Recuperem el to de trinxera que ens és propi -però no ens descuidem ningú fora- perquè encara hi som. Hi serem fins l'alliberació.<br /><br /> Som l'Esquerra Nacional, la única força d'esquerres veritablement neta i independentista del país amb les coses clares i l'objectiu nítid. Ho hem fet bé companys, ho estem fent bé i li farem més. Espanya no pot guanyar aquesta partida que va començar fa més de 300 anys i nosaltres som la garantia de que no ho aconsegueixin. Si algú defalleix el substituirem, si algú es deixa comprar també només sigues tu el que tinguis la certesa de no defallir. Som nosaltres qui hem triat la direcció actual perquè hi confiem i sabem que farà el que ha de fer que és desplegar el mandat que té de la seva militància.<br /><br />Em dic Sergi, tinc 27 anys, sóc assalariat i no tinc cap hipoteca política ni cap poltrona i sí, sóc d'ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA. VISCA L'ESQUERRA NACIONAL! VISCA CATALUNYA LLIURE!<br /></div> <div class="post-footer-line post-footer-line-1"><span class="post-author vcard"><br /></span><span class="post-icons"><span class="item-control blog-admin pid-33245032"><a href="post-edit.g?blogID=3751766619929261569&postID=7471591060870509290" title="Modificar el missatge"> </a> </span> </span> </div> <div class="post-footer-line post-footer-line-2"><span class="post-labels"> </span> </div> <span class="reaction-buttons"> <table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" width="100%"><tbody><tr> <td class="reactions-label-cell" valign="top" width="1%" nowrap="nowrap"> <span class="reactions-label"> </span><br /></td></tr></tbody></table></span>Sergi Tarrés i Saleshttp://www.blogger.com/profile/02521861813900820200noreply@blogger.com0