Ja és aquí la Setmana de la República. Enguany celebrem el 79è aniversari de la proclamació de la República Catalana per part del president Macià al palau de la Generalitat. Fou un 14 d'abril del 1931.
En aquell moment amb prou feines hi havia telefon. La informació tardava dies o setmanes a arribar a la gent (a tall d'exemple: El primer recompte electoral no fou definitiu fins tres anys després dels comicis!!) i no obstant això, expliquen els historiadors que, la notícia de la proclamació va córrer com la pólvora. Probablement més depressa que cap altra. Quin moment tan gloriós.
Imaginem com seria avui dia:
Un allau de filtracions prèvies potser deslluïria el moment? Internet n'aniria ple durant mesos... discussions en blocs, fòrums, tertúlies de ràdio i de tele, gent crucificant en vida a l'Avi al facebook, grups de suport tipus "fem que la proclamació de la república tingui més suports que el monstruo de las galletas", comentaris malèvols, benèvols, destructius i constructius a totes les publicacions electròniques tan d'aquí com del país veí.
Sens dubte, seria molt diferent. No obstant això, no seria menys impactant ni menys interessant. Els valors del republicanisme basats en una societat justa i igualitària (que no igualitarista) per tots els ciutadans contínuen essent més vius que mai, sobretot enmig d'una crisi que socialitza pèrdues i capitalitza guanys. Per això, a Esquerra celebrem la valentia d'aquells homes i dones que, en un context inconmensurablement advers si el comparem amb l'actual, es varen atrevir a fer el pas d'alliberar Catalunya. Sabem com va acabar i ens adonem que, potser en realitat, les coses no són tan diferents de llavors.
Aquesta setmana Esquerra ha organitzat una sèrie d'actes dels quals en trobareu informació completa al bloc següent: setmanadelarepublica.blogspot.com
VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!! VISCA LA LLIBERTAT!!
En aquell moment amb prou feines hi havia telefon. La informació tardava dies o setmanes a arribar a la gent (a tall d'exemple: El primer recompte electoral no fou definitiu fins tres anys després dels comicis!!) i no obstant això, expliquen els historiadors que, la notícia de la proclamació va córrer com la pólvora. Probablement més depressa que cap altra. Quin moment tan gloriós.
Imaginem com seria avui dia:
Un allau de filtracions prèvies potser deslluïria el moment? Internet n'aniria ple durant mesos... discussions en blocs, fòrums, tertúlies de ràdio i de tele, gent crucificant en vida a l'Avi al facebook, grups de suport tipus "fem que la proclamació de la república tingui més suports que el monstruo de las galletas", comentaris malèvols, benèvols, destructius i constructius a totes les publicacions electròniques tan d'aquí com del país veí.
Sens dubte, seria molt diferent. No obstant això, no seria menys impactant ni menys interessant. Els valors del republicanisme basats en una societat justa i igualitària (que no igualitarista) per tots els ciutadans contínuen essent més vius que mai, sobretot enmig d'una crisi que socialitza pèrdues i capitalitza guanys. Per això, a Esquerra celebrem la valentia d'aquells homes i dones que, en un context inconmensurablement advers si el comparem amb l'actual, es varen atrevir a fer el pas d'alliberar Catalunya. Sabem com va acabar i ens adonem que, potser en realitat, les coses no són tan diferents de llavors.
Aquesta setmana Esquerra ha organitzat una sèrie d'actes dels quals en trobareu informació completa al bloc següent: setmanadelarepublica.blogspot.com
VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!! VISCA LA LLIBERTAT!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada