Ahir vaig anar a la presentació del llibre del periodista Iu Forn (wiki). Una interessant reflexió per part de'n Quico Sallés (bloc) va precedir un breu (hi havia el futbol i encara no sabíem que ens esperaven 4 monumentals gols de Messi) diàleg entre l'autor i el públic.
El llibre en qüestió es titula Diari d'un progre desconcertat.
El llibre en qüestió es titula Diari d'un progre desconcertat.
L'Iu, que és sempre mordaç i àcid ens va dir que no sabia exactament si és una novel.la, un assaig o ben bé el què. També ens va dir que no sabia ni si Ell és o no és progre. En tot cas ens va dir que el que ha volgut reflectir en el llibre és que tots aquells que volien "canviar el món" ara estan desencisats i no veuen gens clar res del que passa mentre que tots els que sempre l'han volgut tal i com estava estan ben "tranquils". Va acabar dient que, en l'actualitat, la gent només es preocupa per allò que s'esdevé just al costat de casa seva.
Potser això ho podem llegir de moltes maneres diferents però jo, la lectura que en faig és la següent:
El notori i alarmant augment de l'individualisme de les capitals democràcies ens porta indefectiblement al model social que defineix l'Iu Forn. Això és mèrit de la dreta i, evidentment, desmèrit de l'esquerra. No podem confiar en la política ni en res si se'ns ha dit que els del nostre voltant l'única cosa que volen és destruir-nos (vegi's el que passa als EEUU, el nostre cas és una assímptota que no fa més que tendir al model nord-americà). Com volem crear col.lectivitats solidàries si pensem que tothom està per fer mal al del costat i val més que "procurem pel que és nostre"?
El catedràtic d'estructura econòmica Santiago Niño Becerra (entrevista a El País) ja fa temps que diu que el model social que sorgirà de la crisi actual serà molt més solidari. Veurem si és cert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada