La Maragallada més genuina torna a fer acte de presència, o potser no. I, tot i que és digne de ser titllat com a tal, no em refereixo a la iniciativa de que Barcelona pugui ser seu olímpica el 2022.
El divendres ens deia l'honorable conseller nét del poeta i germà de l'expresident que la gent està cansada del govern del qual Ell forma part. Afegia que aquest govern no te un sentit de país. Tots els focus es van centrar en la seva figura en poc menys d'unes hores, no passava això des de l'aprovació de la Llei d'educació de Catalunya. La tempesta de la opinió i l'al.luvió de crítiques no es va fer esperar. La "polèmica" potser hagués quedat aquí si no hagués estat per la posterior intervenció del conseller Castells donant suport públicament al seu company de gabinet. A partir d'aquest moment, la maragallada va deixar de semblar-ho per passar a formar part de la sospita de ser un moviment tàctic del sector anomenat catalanista del PSC.
Pel que fa a les declaracions del conseller diré que en discrepo en el fons i en la forma.
En la forma: Pel principi de que "la roba bruta es renta a casa" i encara més quan ostentes un càrrec al més alt nivell. Les opinions d'un conseller s'amplifiquen i es magnifiquen -potser és precisament per això que Maragall ha dit el que ha dit i en el moment que ho ha dit-. Les discrepàncies en un govern s'han de discutir a les reunions de govern -sigui quin sigui el color polític-, i si no s'aconsegueix l'acord satisfactori (raonablement satisfactori o raonablement insatisfactori) és que potser aquest no és el teu govern i per tan potser no hi has de ser. Sinó, quina credibilitat et resta com a dirigent?
En el fons: qui fatiga a qui? CiU porta set anys intentant "colar" a la opinió pública la poca legitimitat del Govern, el poc català que és el president, etc. des del primer moment el govern tripartit (ja el primer) ha estat posat en dubte per la majoria de dirigents "hegemònics" del país i això, vulguem o no, ha creat un estat d'opinió empudegat de frontisme -que ningú ho malinterpreti, el govern també hi deu tenir part de culpa. especialment de no haver-se sabut explicar-. Per altra banda, quan Maragall diu que el govern no te sentit de pais crec que s'equivoca. El pacte Nacional per l'educació, el de la immigració, la llei del cinema en català, la llei de les consultes, la llei de les vegueries, etc. si això no és tenir sentit de país, què és tenir sentit de país? a ERC tenim molt clar que tot això s'ha fet pel país i tenint molt i molt clar on volem arribar.
El desconcert del PSC és ben pal.lès, especialment quan, en declaracions com aquestes es rebel.la en quin atzucac ideològic s'ha situat el partit. Aquesta última "Maragallada" potser és el símptoma més evident de que s'ha cosit definitivament el PSC al catalanisme?
En la forma: Pel principi de que "la roba bruta es renta a casa" i encara més quan ostentes un càrrec al més alt nivell. Les opinions d'un conseller s'amplifiquen i es magnifiquen -potser és precisament per això que Maragall ha dit el que ha dit i en el moment que ho ha dit-. Les discrepàncies en un govern s'han de discutir a les reunions de govern -sigui quin sigui el color polític-, i si no s'aconsegueix l'acord satisfactori (raonablement satisfactori o raonablement insatisfactori) és que potser aquest no és el teu govern i per tan potser no hi has de ser. Sinó, quina credibilitat et resta com a dirigent?
En el fons: qui fatiga a qui? CiU porta set anys intentant "colar" a la opinió pública la poca legitimitat del Govern, el poc català que és el president, etc. des del primer moment el govern tripartit (ja el primer) ha estat posat en dubte per la majoria de dirigents "hegemònics" del país i això, vulguem o no, ha creat un estat d'opinió empudegat de frontisme -que ningú ho malinterpreti, el govern també hi deu tenir part de culpa. especialment de no haver-se sabut explicar-. Per altra banda, quan Maragall diu que el govern no te sentit de pais crec que s'equivoca. El pacte Nacional per l'educació, el de la immigració, la llei del cinema en català, la llei de les consultes, la llei de les vegueries, etc. si això no és tenir sentit de país, què és tenir sentit de país? a ERC tenim molt clar que tot això s'ha fet pel país i tenint molt i molt clar on volem arribar.
El desconcert del PSC és ben pal.lès, especialment quan, en declaracions com aquestes es rebel.la en quin atzucac ideològic s'ha situat el partit. Aquesta última "Maragallada" potser és el símptoma més evident de que s'ha cosit definitivament el PSC al catalanisme?
El que crec és que Maragall està cosit als 100 noms que sempre han dominat Catalunya i on la gent de comarques i de l'àrea metropolitana no hi tenen lloc...
ResponEliminaClar, que potser també el Maragall ha seguit el principi que "la venjança se serveix freda" i ha passat comptes per la decapitació de l'altre Maragall...
No crec que sigui una qüestió de passar comptes pel seu germà. Precisament, la diferència de la Maragallada és que l' Ernest l' ha fet ESTANT en el govern. Respecto la forma en la sinceritat però donada la seva posició, certament és arriscada. Declaracions potser a causa d' un ampli ventall ideològic dintre del partit o bé fruit del cansament o depressió personal, però en tot cas, si realment segueix pensant el mateix, li hauríem de dir què creu que cal perquè hi hagi "sentit de país".
ResponElimina