La fiscalia ha demanat 3 milions (TRES!!) d'euros de fiança per l'expresident de Mallorca Jaume Matas. Aquest cap de setmana sentia la notícia i pensava... "vols dir que cal parlar-ne gaire? és fer sang i potser no val la pena..." però m'ho he repensat. Sí que val la pena. De fet, el debat és més en el terreny del "perquè ens ho empassem tan tranquil.lament" que no pas en el del "ostres! quin desgraciat!".
Paradoxal i increïble. Ningú ha fet llenya més enllà d'un escuet: "algú haurà de donar alguna explicació alguna hora". Rajoy ha dit que: "le deseamos toda la suerte al señor Matas y que defienda, si puede, su inocencia".
Ens imaginem si un cas com el de Matas s'hagués esdevingut en el sí d'un partit com Esquerra? Val més que no ens ho imaginem. Ens fa massa fàstic i, a més, ningú ningú ens ho perdonaria, segurament nosaltres mateixos tampoc.
De fet, si observem els ressons mediàtics corresponents a les corruptel.les recents -Gürtels, pretòries, Palma Arena, etc.- veurem com afecten als partits hegemònics de ple però resulta que no els passa ni la més mínima factura electoral i com, entre ells, es cuiden prou de retreure-s'ho a no ser que els hagi de donar uns resultats en un curtplacisme extrem. Els convergenciauniolescents, els socialítics i els que tenen populatologia s'ha demostrat que s'han finançat de les maneres més fosques possibles i, no obstant això, resulta que són els més bonics de l'auca. Mentre que els que paguen preus polítics impossibles són els que ho han denunciat sempre.
No serà que el que es materialitza al Congreso i al Parlament és la hipocresia latent de la societat? Serà que l'efecte Berlusconi de la "cleptocràcia que cau en gràcia" ha arribat a casa nostra?
Cada vegada que sento a dir als opinadors oficials això del "tots són iguals" crec que no visc al mateix país que ells. La única pretensió darrera d'aquesta suflama no és sinó la perpetuació d'aquests que han utilitzat la política per enriquir-se il.lícitament. NO SÓN TOTS IGUALS.
Com deia un company...: "ens diran que hem traït a no sé qui, que som uns mentiders per haver fet president a un socialista, que els hem decebut en no se quina estratègia que no hem sabut explicar però el que sí que és segur és que nosaltres els d'Esquerra, NO SOM UNS LLADRES."
I un altre: "Al nostre projecte no hi sobre ningú llevat dels deshonestos".
Paradoxal i increïble. Ningú ha fet llenya més enllà d'un escuet: "algú haurà de donar alguna explicació alguna hora". Rajoy ha dit que: "le deseamos toda la suerte al señor Matas y que defienda, si puede, su inocencia".
Ens imaginem si un cas com el de Matas s'hagués esdevingut en el sí d'un partit com Esquerra? Val més que no ens ho imaginem. Ens fa massa fàstic i, a més, ningú ningú ens ho perdonaria, segurament nosaltres mateixos tampoc.
De fet, si observem els ressons mediàtics corresponents a les corruptel.les recents -Gürtels, pretòries, Palma Arena, etc.- veurem com afecten als partits hegemònics de ple però resulta que no els passa ni la més mínima factura electoral i com, entre ells, es cuiden prou de retreure-s'ho a no ser que els hagi de donar uns resultats en un curtplacisme extrem. Els convergenciauniolescents, els socialítics i els que tenen populatologia s'ha demostrat que s'han finançat de les maneres més fosques possibles i, no obstant això, resulta que són els més bonics de l'auca. Mentre que els que paguen preus polítics impossibles són els que ho han denunciat sempre.
No serà que el que es materialitza al Congreso i al Parlament és la hipocresia latent de la societat? Serà que l'efecte Berlusconi de la "cleptocràcia que cau en gràcia" ha arribat a casa nostra?
Cada vegada que sento a dir als opinadors oficials això del "tots són iguals" crec que no visc al mateix país que ells. La única pretensió darrera d'aquesta suflama no és sinó la perpetuació d'aquests que han utilitzat la política per enriquir-se il.lícitament. NO SÓN TOTS IGUALS.
Com deia un company...: "ens diran que hem traït a no sé qui, que som uns mentiders per haver fet president a un socialista, que els hem decebut en no se quina estratègia que no hem sabut explicar però el que sí que és segur és que nosaltres els d'Esquerra, NO SOM UNS LLADRES."
I un altre: "Al nostre projecte no hi sobre ningú llevat dels deshonestos".
Que curiós, fa dies que pensava fer un post semblant. Defensant la bona gent d'ERC fa política i no som uns lladres, però sobretot també per donar entendre les claus de la desfacció política que ens abraça a tots, i que és precisament a causa d'aquests aixafaguitarres.
ResponEliminaBon post!
Gràcies pel comentari Eric! ja seria hora que ens anéssim creient que som millors...
ResponEliminaMala peça al teler de'n Matas. A la vida s'ha de saber tenir bons mestres, i per fer el que ha fet i sortir-ne net no li feia falta buscar mestres en la matèria gaire lluny del seu partit.
ResponElimina