Fa uns dies vaig escriure un post que es titulava: "avui, una d'economia". Portem uns mesos -potser uns anys- en una voràgine de notícies diàries que glossen com n'és de nefasta la situació dels mercats, el deute, les entitats bancàries, la inoperància política i les posteriors les retallades i etc. Un estat de coses que ens fa dubtar i témer sobre el futur a tots i totes. Una incertesa que es suma a la històrica sobre la supervivència del nostre país en el temps.
En Montilla i en ZP sembla que s'han posat d'acord (article al bloc d'en Jordi Casals) aquests dies per acordar la "paràlisi" d'un tribunal constitucional per evitar que el foc d'encenalls acabi essent un castell de focs abans de les eleccions que arrossegui a "culsdesac" ideològics als partits que sempre han tallat el bacallà en aquest país.
Catalunya és una economia "subsidiarista" -m'acabo d'inventar el mot- és a dir, que hi ha d'altres regions que viuen de ser obligatòriament -dit d'una altra manera, ens roben- subsidiades per una Catalunya exhausta. Nosaltres, els del triangle republicà a la nostra ensenya ja fa anys que defensem l'haver de deixar de ser "subsidiaristes" per, en tot cas, poder triar ésser solidaris lliurement amb qui ens sembli.
La independència no és la panacea contra la crisi, és obvi. Vegi's com els estats lliures tenen seriosos problemes per tirar endavant. No obstant això, si ens mirem amb algun augment el mapa del món també veurem que els països que sempre han viscut "a remolc" són els que ho passen més malament. El FMI i els grans bancs centrals són els que "compren" les institucions d'aquests països per capitalitzar-se, obligant-los a les grans retallades socials a les que estem assistint aquests dies. I les que vindran. Vegi's els països del mal anomenat "tercer món", treballen només pagar interessos del deute dels seus estats mentre ells s'empobreixen més i més. Les economies més riques i desenvolupades no pateixen aquest fenòmen de "segrest" -el meu pare n'hagués dit "lladronici"-.
No obstant això, hem de ser concients que Catalunya és un país potent i dinàmic. Capaç de ser capdavanter en indústria i investigació. El nostre problema, però, és que vivim dins d'una economia subsidiada i, a sobre, ens toca subsidiar-ne d'altres. Canviar el sistema econòmic mundial és quimèric per un petit país com el nostre, si bé hem de posicionar-nos de tal manera que ens hagi d'afectar el mínim possible sense deixar de banda la solidaritat i la lluita pel canvi. de sistema.
A Esquerra estem convençuts que, avui per avui, l'únic pal.liatiu eficaç en aquest merasme financer globalitzat és la independència i la construcció d'un estat lliure que ens permeti assolir metes de desenvolupament i excel.lència per poder competir d'igual a igual amb els més grans. D'aquesta manera difícilment ens podran comprar -segrestar- els fons monetaris i els bancs. Institucions que només intenten aprofitar-se de la misèria -ara són bancs, en altres èpoques vestien sotana-.
links relacionats:
avui.cat: Wall Street, l'FMI i Cajasur arrosseguen a la baixa les borses europees
naciodigital.cat: Montilla va anar a Madrid amb el desbloqueig del constitucional pactat sense avisar a Mas
En Montilla i en ZP sembla que s'han posat d'acord (article al bloc d'en Jordi Casals) aquests dies per acordar la "paràlisi" d'un tribunal constitucional per evitar que el foc d'encenalls acabi essent un castell de focs abans de les eleccions que arrossegui a "culsdesac" ideològics als partits que sempre han tallat el bacallà en aquest país.
Catalunya és una economia "subsidiarista" -m'acabo d'inventar el mot- és a dir, que hi ha d'altres regions que viuen de ser obligatòriament -dit d'una altra manera, ens roben- subsidiades per una Catalunya exhausta. Nosaltres, els del triangle republicà a la nostra ensenya ja fa anys que defensem l'haver de deixar de ser "subsidiaristes" per, en tot cas, poder triar ésser solidaris lliurement amb qui ens sembli.
La independència no és la panacea contra la crisi, és obvi. Vegi's com els estats lliures tenen seriosos problemes per tirar endavant. No obstant això, si ens mirem amb algun augment el mapa del món també veurem que els països que sempre han viscut "a remolc" són els que ho passen més malament. El FMI i els grans bancs centrals són els que "compren" les institucions d'aquests països per capitalitzar-se, obligant-los a les grans retallades socials a les que estem assistint aquests dies. I les que vindran. Vegi's els països del mal anomenat "tercer món", treballen només pagar interessos del deute dels seus estats mentre ells s'empobreixen més i més. Les economies més riques i desenvolupades no pateixen aquest fenòmen de "segrest" -el meu pare n'hagués dit "lladronici"-.
No obstant això, hem de ser concients que Catalunya és un país potent i dinàmic. Capaç de ser capdavanter en indústria i investigació. El nostre problema, però, és que vivim dins d'una economia subsidiada i, a sobre, ens toca subsidiar-ne d'altres. Canviar el sistema econòmic mundial és quimèric per un petit país com el nostre, si bé hem de posicionar-nos de tal manera que ens hagi d'afectar el mínim possible sense deixar de banda la solidaritat i la lluita pel canvi. de sistema.
A Esquerra estem convençuts que, avui per avui, l'únic pal.liatiu eficaç en aquest merasme financer globalitzat és la independència i la construcció d'un estat lliure que ens permeti assolir metes de desenvolupament i excel.lència per poder competir d'igual a igual amb els més grans. D'aquesta manera difícilment ens podran comprar -segrestar- els fons monetaris i els bancs. Institucions que només intenten aprofitar-se de la misèria -ara són bancs, en altres èpoques vestien sotana-.
links relacionats:
avui.cat: Wall Street, l'FMI i Cajasur arrosseguen a la baixa les borses europees
naciodigital.cat: Montilla va anar a Madrid amb el desbloqueig del constitucional pactat sense avisar a Mas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada