Finalment s'ha aprovat l'ajuda a Grècia. Ja en vaig parlar fa uns dies en aquest mateix bloc (post), llavors es parlava d'una ajuda de 35000 milions d'euros. Finalment, sembla que el salvavides serà de poc més de 110000. La bretxa s'ha fet inconmensurable en només tres mesos.
La crisi que començà el 2006 (n'hi ha que diuen que és anterior) ha rebel.lat que una bombolla es tapa amb una altra. Sinó, vegi's com la bombolla de les anomenades "punt com" es va tapar amb la bombolla inmobiliaria massiva que va desembocar en les subprime i que, finalment, s'ha intentat tapar amb la bombolla del deute públic. La pregunta que ens hem de començar a fer des de ja és: quina bombolla taparà la del deute públic? A Grècia se li han deixat diners (que provenen del deute públic dels estats membres de la UE) per salvar-se "in extremis" d'un "default" catastròfic que hagués portat a la república hel.lènica a una més que probable suspensió de pagaments. Aquest fet hagués desembocat en una fallida en cadena de les entitats bancàries europees que tenen una gran part dels seus actius en bons del tresor grec. Però s'ha tapat l'hemorràgia o només se l'ha retardat?
Els economistes parlen de PIIGS (porcs en anglès) per referir-se als països de la perifèria europea -Portugal, Italy, Ireland, Greek, Spain-. Són els països que han crescut a base de ser beneficiaris nets dels fons de cohesió europeus. Estats amb una baixa productivitat i un gran i intensiu factor treball (molts obrers per unitat de producció). Totes aquestes economies estan més que exposades als canvis especulatius dels mercats internacionals. Qui més qui menys comença a especular massivament amb els bons dels PIIGS ja que són molt rendibles a temps molt curts.
La construcció europea ha servit per posar a tothom la mel de la civilització capitalista als llavis. Tots aquells països de la "perifèria" han (hem) tastat la targeta de crèdit, les hipoteques a baix cost, els luxes innecessaris gràcies a la UE i les seves possibilitats de mercat intern. Dit això, pensem que ara hi haurà més capacitat de deute d'EUROPA (en majúscules perquè França i Alemanya és l'EUROPA que sustenta la UE) si s'ha de córrer a salvar qualsevol dels altres PIIGS? si en tres mesos s'ha triplicat el valor de la salvació hel.lènica, quin serà el valor de salvació de qualsevol dels altres a mesura que vagi passant el temps i la recessió continui? I finalment, solucions. Algú té alguna solució?
Espanya és evident que no té cap solució. Cap color polític la té a hores d'ara perquè el mal ja està fet. La única cosa que podem fer és intentar esmorteïr tan com puguem la caiguda, i començar a crear un innovador model econòmic. Que premii la meritocràcia. Que sigui reconeguda l'eficiència tan en el sector públic com en el privat i, sobretot, que tothom aprengui a viure en concordància amb les seves possibilitats. Comerç de proximitat front el les grans superfícies que importen els productes de països de les antípodes. Etc. Tot allò que tots i totes sabem que no és res més que el sentit comú.
Fa anys que ERC propugna aquest missatge. Només cal veure els últims programes electorals i les actuacions a les conselleries que ha tingut cartera. Qui sigui capaç d'entomar aquests canvis serà qui els liderarà. Nosaltres ja fa temps que hem iniciat la roda del canvi. Ara cal que més i més s'hi vagin sumant.
.
La crisi que començà el 2006 (n'hi ha que diuen que és anterior) ha rebel.lat que una bombolla es tapa amb una altra. Sinó, vegi's com la bombolla de les anomenades "punt com" es va tapar amb la bombolla inmobiliaria massiva que va desembocar en les subprime i que, finalment, s'ha intentat tapar amb la bombolla del deute públic. La pregunta que ens hem de començar a fer des de ja és: quina bombolla taparà la del deute públic? A Grècia se li han deixat diners (que provenen del deute públic dels estats membres de la UE) per salvar-se "in extremis" d'un "default" catastròfic que hagués portat a la república hel.lènica a una més que probable suspensió de pagaments. Aquest fet hagués desembocat en una fallida en cadena de les entitats bancàries europees que tenen una gran part dels seus actius en bons del tresor grec. Però s'ha tapat l'hemorràgia o només se l'ha retardat?
Els economistes parlen de PIIGS (porcs en anglès) per referir-se als països de la perifèria europea -Portugal, Italy, Ireland, Greek, Spain-. Són els països que han crescut a base de ser beneficiaris nets dels fons de cohesió europeus. Estats amb una baixa productivitat i un gran i intensiu factor treball (molts obrers per unitat de producció). Totes aquestes economies estan més que exposades als canvis especulatius dels mercats internacionals. Qui més qui menys comença a especular massivament amb els bons dels PIIGS ja que són molt rendibles a temps molt curts.
La construcció europea ha servit per posar a tothom la mel de la civilització capitalista als llavis. Tots aquells països de la "perifèria" han (hem) tastat la targeta de crèdit, les hipoteques a baix cost, els luxes innecessaris gràcies a la UE i les seves possibilitats de mercat intern. Dit això, pensem que ara hi haurà més capacitat de deute d'EUROPA (en majúscules perquè França i Alemanya és l'EUROPA que sustenta la UE) si s'ha de córrer a salvar qualsevol dels altres PIIGS? si en tres mesos s'ha triplicat el valor de la salvació hel.lènica, quin serà el valor de salvació de qualsevol dels altres a mesura que vagi passant el temps i la recessió continui? I finalment, solucions. Algú té alguna solució?
Espanya és evident que no té cap solució. Cap color polític la té a hores d'ara perquè el mal ja està fet. La única cosa que podem fer és intentar esmorteïr tan com puguem la caiguda, i començar a crear un innovador model econòmic. Que premii la meritocràcia. Que sigui reconeguda l'eficiència tan en el sector públic com en el privat i, sobretot, que tothom aprengui a viure en concordància amb les seves possibilitats. Comerç de proximitat front el les grans superfícies que importen els productes de països de les antípodes. Etc. Tot allò que tots i totes sabem que no és res més que el sentit comú.
Fa anys que ERC propugna aquest missatge. Només cal veure els últims programes electorals i les actuacions a les conselleries que ha tingut cartera. Qui sigui capaç d'entomar aquests canvis serà qui els liderarà. Nosaltres ja fa temps que hem iniciat la roda del canvi. Ara cal que més i més s'hi vagin sumant.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada