El dogmatisme és de dretes. Es caracteritza per no respectar cap opinió contrària ni acceptar el més mínim dubte. Al dogmàtic tan li fan els motius, els arguments, els números. Senzillament es limita a repetir consignes d'aquells als que, també dogmàticament, segueixen cegament. El criteri és val.ladí per el dogmàtic.
En molts casos seguir les consignes és només una qüestió de comoditat i certs líders -polítics, d'opinió, d'àmbit esportiu, d'àmbit cultural, religiosos, etc.- els utilitzen freqüentment perquè els rèdits que en treuen són espectaculars. El dogmatisme és de dretes, pretén el control des del dirigisme per pepetuar-se en el domini i el poder.
A Vic, aquests dies, ho saben bé de com n'és de pervers el dogmatisme. No són només posicions radicals. Són posicions dogmàtiques. Per un cantó o per un altre.
La discussió sobre l'empadronament dels nouvinguts ha ajudat a aflorar un debat que fa temps que crema en somort i remou la consciència de molts. No parlar-ne per no trencar un suposat "mainstream" hegemònic situat en una postura frívola i amb un cert toc de falsa ingenuïtat -i clarament dogmàtic- només ha fet créixer més i més entre un gruix important de la població la sensació de llunyania dels dirigents -als qui els pertoca regular i donar la cara i que no vas ser capaços per por de ser titllats de racistes-, donant així carta de naturalesa de salvadors als qui defensen la posició diametralment oposada -i també dogmàtica a més no poder-. No oblidem que la societat del benestar sempre s'acaba construïnt des de la rao i des del que és raonablement còmode o raonablement incomòde per uns i altres.
Carl Sagan sempre deia que perquè una societat sigui civilitzada i visqui en pau necessita ser educada en l'escepticisme evitant la necessitat de creure en falsos ídols o de "creure" en general. Educant en la rao, en l'equilibri de l'argument i la relativització. Fer-nos preguntes en comptes d'empassar-nos el que ens diuen. Qüestionar-nos els fets -sense caure en el paroxisme, tampoc no cal- és la única manera d'acostar-nos a la sensatesa. També cal valentia per això perquè, de vegades, la opció més sensata no és la més agradable -i, probablement, la més còmode-.
Cal canviar paradigmes en els valors educacionals a tots els nivells. Cal acostar-nos a un model que consagri l'esperit crític i faci aprendre a la gent com n'és d'important relativitzar en base als arguments racionals. Només així podrem avançar i fer-ho per l'esquerra, sense apriorismes i amb la ment oberta.
Com deia aquell -no gaire d'esquerres, em sembla- : per convertir una mentida en dogma -i per tan, en veritat per els que l'adopten- només cal repetir-la unes quantes vegades.
En molts casos seguir les consignes és només una qüestió de comoditat i certs líders -polítics, d'opinió, d'àmbit esportiu, d'àmbit cultural, religiosos, etc.- els utilitzen freqüentment perquè els rèdits que en treuen són espectaculars. El dogmatisme és de dretes, pretén el control des del dirigisme per pepetuar-se en el domini i el poder.
A Vic, aquests dies, ho saben bé de com n'és de pervers el dogmatisme. No són només posicions radicals. Són posicions dogmàtiques. Per un cantó o per un altre.
La discussió sobre l'empadronament dels nouvinguts ha ajudat a aflorar un debat que fa temps que crema en somort i remou la consciència de molts. No parlar-ne per no trencar un suposat "mainstream" hegemònic situat en una postura frívola i amb un cert toc de falsa ingenuïtat -i clarament dogmàtic- només ha fet créixer més i més entre un gruix important de la població la sensació de llunyania dels dirigents -als qui els pertoca regular i donar la cara i que no vas ser capaços per por de ser titllats de racistes-, donant així carta de naturalesa de salvadors als qui defensen la posició diametralment oposada -i també dogmàtica a més no poder-. No oblidem que la societat del benestar sempre s'acaba construïnt des de la rao i des del que és raonablement còmode o raonablement incomòde per uns i altres.
Carl Sagan sempre deia que perquè una societat sigui civilitzada i visqui en pau necessita ser educada en l'escepticisme evitant la necessitat de creure en falsos ídols o de "creure" en general. Educant en la rao, en l'equilibri de l'argument i la relativització. Fer-nos preguntes en comptes d'empassar-nos el que ens diuen. Qüestionar-nos els fets -sense caure en el paroxisme, tampoc no cal- és la única manera d'acostar-nos a la sensatesa. També cal valentia per això perquè, de vegades, la opció més sensata no és la més agradable -i, probablement, la més còmode-.
Cal canviar paradigmes en els valors educacionals a tots els nivells. Cal acostar-nos a un model que consagri l'esperit crític i faci aprendre a la gent com n'és d'important relativitzar en base als arguments racionals. Només així podrem avançar i fer-ho per l'esquerra, sense apriorismes i amb la ment oberta.
Com deia aquell -no gaire d'esquerres, em sembla- : per convertir una mentida en dogma -i per tan, en veritat per els que l'adopten- només cal repetir-la unes quantes vegades.
totalment d'acord amb el que dius, tret d'una cosa: dir que el dogmatisme és de dretes és dogmàtic.
ResponEliminaHi han masses exemples del dogmatisme d'esquerres.
Salut.