No, no és una bona notícia.

Que Reagrupament independentista s'hagi esmicolat un dissabte amb certa nocturnitat i alevosia no és només una mala notícia sinó que, a més, és una mica sospitós.

I no, no és una bona notícia. Que una força o candidatura o agrupació -o digueu-li com vulgueu- independentista hagi patit una escissió tan gran per part dels qui la van promoure en primera instància mai pot ser considerat com una cosa bona. Almenys no així per aquells que som independentistes i NO creiem en allò de que, de vegades, quan pitjor millor. Sempre he defensat que si Reagrupament existia amb voluntat de sumar més diputats independentistes al parlament a mi ja em semblava bé (sempre i quan no fos a canvi de perjudicar altres forces que defensen la causa).

El missatge sobre la tan clamada regeneració democràtica, l'evitar els personalismes, l'assamblearisme més "pur", etc. tot això se n'ha anat en orris precisament per no respectar la decisió de l'assamblea de territorialitzar les llistes i voler-hi posar les persones a dit (almenys fins on sé a aquesta hora). La rebequeria del "jefe", que ja ens havia fet a ERC, una vegada més torna a despuntar aquesta vegada per minar el seu propi projecte fundacional. Potser que s'ho facin mirar alguns a l'hora d'atorgar lideratges.

Almenys ja ningú es podrà aixoplugar sota el paraigües del pensament que només els polítics que són al govern (o al parlament) són corruptes, maliciosos i apoltronats i que els que encara en són fora són els nets, purs i salvadors.

A l'encapçalament d'aquest post dic que tot això em sembla sospitós. M'ho sembla. Potser la voluntat d'enfortir un lideratge pot portar a algú a actuar de manera deslleial i així mostrar-se, un cop més, com l'únic capaç de salvar el barco exigint la obediència absoluta amb aires de messies. Si així fos, haurien demostrat, encara més, que poc es creuen els seus propis principis fundacionals.