Resulta que ara qui més qui menys és independentista. O almenys ho és de cara a la galeria. Sabeu allò del "que els arbres no et deixin veure el bosc"? A mi em sembla que els estraperlistes salvapàtries no són sinó això... aquests arbres. El títol d'aquest post no fa referència a Ells sinó als independentistes que s'estimen de veritat aquest país.
A algú se li acut alguna manera d'arribar a l'alliberació nacional i l'assoliment de l'estat sobirà que no sigui a través d'un clam clarament majoritari del poble de Catalunya? El poble de Catalunya, aquell que és un de sol. Format per tots aquells que en vulguin formar part. Per tots els que modelen cada dia amb les seves mans i els seus cervells aquest país. Un poble que, moltes vegades, s'expressa en més d'una llengua.
Algú és capaç de dir-me com aconseguirem l'alliberació nacional partint aquest poble per la meitat en comptes d'intentar que més i més gent se sumi a formar part d'aquest poble? La única força que tenim és la nostra unitat.
No té cap sentit construïr el país només per un col.lectiu suposadament pur ètnicament parlant. Encara estic a l'espera que algú em doni algun argument convincent de com aconseguir l'estat propi i l'alliberació del país sense incloure un mínim de 3/4 parts del país -no oblidem que més d'un 50% és castellanoparlant i s'identifica amb un imaginari culturalment espanyol, i no precisament més ara que no pas en governs Pujolistes- i sense un trencament social traumàtic.
Per tot això crec que els independentistes "de veritat" només són aquells que ho fan treballant per la inclusió i des del reconeixement a la gent que cada dia lluita amb la seva feina i el seu esforç per tirar endavant el país amb independència de quina llengua facin servir o de amb quin imaginari s'identifiquen.
A algú se li acut alguna manera d'arribar a l'alliberació nacional i l'assoliment de l'estat sobirà que no sigui a través d'un clam clarament majoritari del poble de Catalunya? El poble de Catalunya, aquell que és un de sol. Format per tots aquells que en vulguin formar part. Per tots els que modelen cada dia amb les seves mans i els seus cervells aquest país. Un poble que, moltes vegades, s'expressa en més d'una llengua.
Algú és capaç de dir-me com aconseguirem l'alliberació nacional partint aquest poble per la meitat en comptes d'intentar que més i més gent se sumi a formar part d'aquest poble? La única força que tenim és la nostra unitat.
No té cap sentit construïr el país només per un col.lectiu suposadament pur ètnicament parlant. Encara estic a l'espera que algú em doni algun argument convincent de com aconseguir l'estat propi i l'alliberació del país sense incloure un mínim de 3/4 parts del país -no oblidem que més d'un 50% és castellanoparlant i s'identifica amb un imaginari culturalment espanyol, i no precisament més ara que no pas en governs Pujolistes- i sense un trencament social traumàtic.
Per tot això crec que els independentistes "de veritat" només són aquells que ho fan treballant per la inclusió i des del reconeixement a la gent que cada dia lluita amb la seva feina i el seu esforç per tirar endavant el país amb independència de quina llengua facin servir o de amb quin imaginari s'identifiquen.
Totalment d'acord, Sergi. Com diu en Joan Puigcercós, "el pitjor enemic de l'independentisme és el nacionalisme radical". Ja ens entenem...
ResponEliminaI no pateixis per l'extensió. Com hauràs comprovat, no ets l'únic que té aquest "problema".
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaMolt, molt i molt d'acord amb l'article. No cal dir res més. A veure qui troba la fórmula màgica.
ResponEliminaGràcies per llegir-me i comentar Josep!
ResponElimina