Em deia l'altre dia un amic que no li interessaven els escrits dels "polítics" perquè "politiquejaven" massa. Al mot "politiquejar" Ell li donava el significat de ser discursos massa èpics. Bé, suposo que la seva costum a llegir i moure's entre argot tècnic (aquest amic meu és enginyer informàtic) i àrid potser fa que trobi poc útil el llenguatge mediàtic que s'utilitza en els discursos polítics.
És curiós, en un moment on hom es pregunta si s'ha perdut l'èpica en el discurs públic -falta de lideratges, bons oradors, etc- i,paradoxalment, en un món on l'estètica ho és tot resulta que aquest meu amic li sembla que tot això és sobrer.
Obama guanyà les eleccions precisament només amb l'èpica del que explicava a la seva audiència. El President Companys era èpic en les seves exposicions, per no parlar de Macià, Lerroux, Stalin, Kennedy, etc. Tots els grans líders han tingut quelcom d'èpics a l'hora d'articular els seus discursos.
Recuperar aquest punt que ens fa arengar les emocions de les persones pot no ser negatiu si les intencions amb les que es porta a terme són nobles. De fet, el que els moviments socials triomfin en bona part, també depèn de que qui ho comandi sigui capaç de fer despertar les sensacions que fan movilitzar l'individu. Sabem que és una manera útil per poder aconseguir els objectius que es marca tot grup polític (fins i tot els ecosocialistes, abans comunistes). No obstant això, no és bo confondre l'èpica amb la demagogia. La divisió és fina i moltes vegades massa difusa.
Tot discurs èpic ha de ser, a la vegada, ètic i no utilitzar la insídia i la mentida. Detectar això, de vegades, no és fàcil -llevat per els que fa massa anys que ho patim-.
Jo espero que en aquestes hores baixes de la política nacional aconseguim fer reflotar un discurs il.lusionador que provingui dels líders ben definits. Aquells que ens posin les cartes sobre la taula d'una manera neta i honesta i que ens animin a treballar per alliberar el país i millorar-lo dia a dia.
De ben segur que, entre tots, ens agafarem a l'èpica ètica i sabrem destriar el gra de la palla per no caure en l'error d'atorgar poder a tots aquells que representin la intolerància i símbols que ja fèiem desterrats des de fa molts anys.
És curiós, en un moment on hom es pregunta si s'ha perdut l'èpica en el discurs públic -falta de lideratges, bons oradors, etc- i,paradoxalment, en un món on l'estètica ho és tot resulta que aquest meu amic li sembla que tot això és sobrer.
Obama guanyà les eleccions precisament només amb l'èpica del que explicava a la seva audiència. El President Companys era èpic en les seves exposicions, per no parlar de Macià, Lerroux, Stalin, Kennedy, etc. Tots els grans líders han tingut quelcom d'èpics a l'hora d'articular els seus discursos.
Recuperar aquest punt que ens fa arengar les emocions de les persones pot no ser negatiu si les intencions amb les que es porta a terme són nobles. De fet, el que els moviments socials triomfin en bona part, també depèn de que qui ho comandi sigui capaç de fer despertar les sensacions que fan movilitzar l'individu. Sabem que és una manera útil per poder aconseguir els objectius que es marca tot grup polític (fins i tot els ecosocialistes, abans comunistes). No obstant això, no és bo confondre l'èpica amb la demagogia. La divisió és fina i moltes vegades massa difusa.
Tot discurs èpic ha de ser, a la vegada, ètic i no utilitzar la insídia i la mentida. Detectar això, de vegades, no és fàcil -llevat per els que fa massa anys que ho patim-.
Jo espero que en aquestes hores baixes de la política nacional aconseguim fer reflotar un discurs il.lusionador que provingui dels líders ben definits. Aquells que ens posin les cartes sobre la taula d'una manera neta i honesta i que ens animin a treballar per alliberar el país i millorar-lo dia a dia.
De ben segur que, entre tots, ens agafarem a l'èpica ètica i sabrem destriar el gra de la palla per no caure en l'error d'atorgar poder a tots aquells que representin la intolerància i símbols que ja fèiem desterrats des de fa molts anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada