Fa uns quants dies que m’estic quedant astorat davant la increïble facilitat amb la que la gent desvia la seva atenció només sentint les paraules d’algú que, suposadament, té certa credibilitat –inexplicablement, tot sigui dit-.
El portaveu de CiU al parlament es dedica, constantment, a crear focus d’atenció per desviar la mirada de les seves vergonyes a la mínima que li interessa a la seva formació política. En el moment en què totes les mirades estaven posades sobre l’escàndol de la guàrdia pretoriana del president Pujol resulta que al senyor Puig no se li acut res més –no sabem si a Ell en persona o a algú del destacament mediàtic convergent- que parlar dels càrrecs de la dona del president Montilla –descuidant-se de dir que aquests càrrecs són inherents a ser diputada de la diputació i, a més, que no són remunerats.- L’endemà salta a Catalunya Ràdio que Ell, en el moment que era conseller d’obres públiques acumulava una cartera de 41 càrrecs –representatius, o del tipus que siguin-. Doncs bé, en tot això l’última cosa que comptava era la cosa en sí. L’únic important era fer girar més i més el ventilador i crear un gran núvol de confusió que no fa sinó engruixir el nivell de malestar i de desconnexió de l’electorat envers els seus representants.
Tot això només amb la finalitat d’evitar que es continués focalitzant l’atenció en qui, presumptament, ha anat posant la mà a la caixa i que era, i és, tan amic de la família del padrí.
La cortina de fum ho tapa tot i tot ho confón. Resulta que tota la classe política està podrida, tot és un desastre, maleïts gestors apoltronats, etc. Mentre tots anem dient això va traient el cap la tan denostada impunitat dels que sí que roben i fan malvestats. Aquesta marea s’emporta tota l’esfera pública per endavant, fent pagar justos per pecadors. D’això jo, i en veu ben alta, en faig bàsicament responsable –entre d’altres- a les intervencions públiques totalment irresponsables de senyors com Felip Puig que només són combustible d’aspes del ventilador. El comburent d’aquestes són els mitjans de comunicació que prenen nota de tot això i acaben fent-li el joc en una espiral que porta al desprestigi de tots plegats.
Segurament, Puig, calla molt més del que diu. Només em queda dir-li el següent:
Pel que sols dir, Puig, val més que callis!
Que més dir d' un individu com aquest F. Puig, que és el típic exemple de lacra política actual, com molts convergents, dedicat bàsicament a carregar-se la resta de grups amb els quals segurament no formaran govern y avocar-hi merda en lloc de fer crítica o quelcom constructiu.
ResponEliminaTambé crec que més li val callar.