Tot i que no fós independentista d'esquerres i republicà potser encara podria continuar essent determinista i raonable per veure que una finalitat en sí mateixa no te massa sentit si no has tramat el camí per arribar-hi. Almenys no en una qüestió com la que ens ocupa. Sembla ser que el simplisme i el populisme torna a imposar-se en el discurs d'alguns que s'erigeixen en ares de la puresa de la defensa del baluard nacional. Resulta que encara pensen que "els indepes" són simples i que no hi veuen tres dalt d'un burro. Algun potser sí que encara ho és però, per sort pel país, aquests en són quatre.
La nostra lluita per l'assoliment de la llibertat nacional s'ha de fer amb tothom, ningú hi sobra. De fet, a aquestes altures ja no hi hauria d'haver ningú que cregués en la "puresa de la raça". Com pot ser que encara hi hagi algú que es dediqui a repartir carnets de catalanitat? n'hi ha que, després de tres anys, encara no han paït que sigui president de la Generalitat un Montilla i no un Costa o un Camprubí Casanoves -o un Mas, potser?-. Qui sap, potser és per això que Carretero diu que no vol pas liderar el seu "moviment".
Alliberar un país no pot ser la tasca d'una minoria, d'uns pocs que s'autoconsideren purs. Jo no vull viure en un lloc on el veí s'atreveix a dir qui o qui no es mereix ser tractat com a membre de la pròpia comunitat en funció dels seus cognoms o la llengua en la que s'expressa a casa seva. I em temo que cap dels que s'autodefineixen com a "independentistes" voldrien viure en un país així arribat el moment.
Si estem d'acord en això últim -pocs seran els que no- ens adonarem que la millor manera (i potser la única) d'aconseguir la independència és fer-ho de forma incloent.
La nostra lluita per l'assoliment de la llibertat nacional s'ha de fer amb tothom, ningú hi sobra. De fet, a aquestes altures ja no hi hauria d'haver ningú que cregués en la "puresa de la raça". Com pot ser que encara hi hagi algú que es dediqui a repartir carnets de catalanitat? n'hi ha que, després de tres anys, encara no han paït que sigui president de la Generalitat un Montilla i no un Costa o un Camprubí Casanoves -o un Mas, potser?-. Qui sap, potser és per això que Carretero diu que no vol pas liderar el seu "moviment".
Alliberar un país no pot ser la tasca d'una minoria, d'uns pocs que s'autoconsideren purs. Jo no vull viure en un lloc on el veí s'atreveix a dir qui o qui no es mereix ser tractat com a membre de la pròpia comunitat en funció dels seus cognoms o la llengua en la que s'expressa a casa seva. I em temo que cap dels que s'autodefineixen com a "independentistes" voldrien viure en un país així arribat el moment.
Si estem d'acord en això últim -pocs seran els que no- ens adonarem que la millor manera (i potser la única) d'aconseguir la independència és fer-ho de forma incloent.
Imaginem, per un moment, que Catalunya és independent sense la concurrència de tots els que s'en senten exclosos ja sigui per el seu origen o per la seva llengua i la seva falta de "puresa". Què tenim el dia següent que el 50+1 hagi declarat la independència? com queda la cohesió social? aniran a l'escola els nanos dels pares que no són "purs"? aniran a treballar aquests?
Només estem parlant de la meitat menys 1 del país... potser no n'hi ha per tan?
Un país no és un concepte i prou, un país és una realitat que es trama dia a dia. A les feines, als carrers, a la vida pública i privada en general. Això s'ha de treballar. Fer país no és una entelèquia i prou. La lluita la farem entre tots o no valdrà la pena ni continuar-la. I en el gran dia de la feliç consecució hi hem de ser tots, perquè ens ho mereixem!
Som-hi que ja estem perdent el temps!
Només estem parlant de la meitat menys 1 del país... potser no n'hi ha per tan?
Un país no és un concepte i prou, un país és una realitat que es trama dia a dia. A les feines, als carrers, a la vida pública i privada en general. Això s'ha de treballar. Fer país no és una entelèquia i prou. La lluita la farem entre tots o no valdrà la pena ni continuar-la. I en el gran dia de la feliç consecució hi hem de ser tots, perquè ens ho mereixem!
Som-hi que ja estem perdent el temps!
I què me'n dius del 50+1 que avui en
ResponEliminadia ningú els ha preguntat què volen ser,
i ni tan sols tenen el dret de
decidir-ho a les urnes?
Què passa amb els que ens sentim exclosos
per un estat que no ens deixa viure
amb plenes facultat en la nostra llengua
i cultures? No ens sentim exclosos?
Potser el primer pas és que poguem decidir,
i per descomptat, després haurem de sumar.
I si som independents, també defensaré el
dret dels que se sentin espanyols a votar.
Per això penso que és importantíssim que
els referèndums es duguin a terme.
És per portar una mica la contra i crear debat xD!
Salut!
Ei Jonàs!!
ResponEliminagràcies per comentar! només un aclariment... jo estic totalment d'acord amb el que dius en que s'ha de decidir a les urnes i poder fer la pregunta democràticament! només faltaria! El que dic és que si alguna vegada volem aconseguir la independència la única manera de tenir la majoria serà amb tots aquests que s'han sentit exclosos de la societat catalana pel simple fet de portar uns cognoms que no eren d'origen català o perquè a casa seva parlen en castellà.