Cada dia que passa em deixa més perplex l'actitud d'alguns membres destacats tan de la classe política com de la societat civil d'aquest país que és Catalunya.
Ara resulta que rebre diners d'una fundació cultural (amb important participació de fons públics) per finançar els deutes d'un fallit projecte polític això és quelcom positiu pel país. Es diu així, tranquil.lament, sense que això representi cap greuge per qui ho diu.
A més, sembla ser que continúa ben vigent allò de que "la millor defensa és un bon atac" perquè a la mínima que hi ha algun rumor d'aquests que ara es porten tan la resposta no és sinó un simple: "-i tú, més!". Sembla mentida que es pugui continuar defensant, a cara descoberta, de que és legítim finançar projectes polítics amb fons públics d'una manera indirecta (hi ha qui en diria fons desviats... la qual cosa, que jo sàpiga, és un delicte). N'hi ha que no tarden massa a justificar qualsevol cosa apel.lant als sentiments identitaris encara que això vulgui dir passar per sobre dels mateixos sense cap pietat.
N'hi ha que s'han acostumat a llençar-se la bandera per sobre a la mínima per, inmediatament, dir que se l'estimen per sobre de totes les coses. Dilapidar els diners públics no és sinó una deshonra per tots aquells que ho porten a terme i m'és igual si el cognom que porten és conegut, d'origen català, andalús o senegalès. No podem permetre que ens colin cap més gol aquests que són còmplices hàbils. Aquests que ens donen lliçons i carnets de catalanitat i puresa.
Espero que el jutge depuri les responsabilitats que pertoquin (tot i que la meva manca de fe en la justícia establerta no em fa ser massa optimista) però no oblidem que les polítiques les haurà de depurar el poble. Intentem, doncs, que aquest poble no ho oblidi a la primera de canvi i que no caigui en la trampa de la cortina de fum. Aquesta cortina que alguns la volen fer veure del color de les quatre barres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada