diumenge, 11 d’abril del 2010

t=0




Sembla ser que ara sí que va de bo. Els últims dies s'ha anat materialitzant un rumor prou sòlid de sentència inminent per part del TC. Després d'un calvari mediàtic, polític, social i tots els adjectius que li vulguem posar sembla ser que l'alt tribunal ja ho té tot embastat per tornar-nos les escorrialles d'allò que un dia va ser quelcom il.lusionador i que ens feia fer un gran pas endavant cap a l'horitzó nacional.

La irresponsabilitat -i perquè no dir-ho, la mala llet- dels "magistrats" així com la dels grups polítics contraris a l'avenç nacional ha estat més que notòria en els últims anys i el desgast del país en tots els sentits ha estat més que innecessari. No hagués estat millor que ens diguéssin un NO rotund d'entrada en comptes de fer-nos passar això, un calvari? Alguns ja ens ho temíem i per això -i per molts altres motius- el NO el varem dir nosaltres.

L'any 78, en plena transició -continuo pensant que no és un terme adequat per definir aquell moment, preferiria dir-ne "prestidigitació continuista"- hi havia un clamor social de "llibertat, amnistia i estatut d'autonomia". Partíem del no res. No és extrany, doncs, que els que avui serien considerats petits avenços en aquell moment fóssin entronitzats pràcticament com l'assoliment de l'objectiu nacional màxim. Els successius governs Pujol van fer coses importants però no suficients, ni molt menys. Els dos tripartits han volgut anar un pas més enllà més que ambiciós i, no obstant això, se'ls ha volgut condemnar en ares de no-sé-quina-puresa. Tota la feina feta aquests set anys, a més de no ser reconeguda dins de casa, ara se'ns pot tombar des de fora si l'estatut s'acaba esmicolant del tot.

Amb aquesta sentència inminent que tothom preveu clarament nefasta jo em pregunto si no seria el moment de començar a posar a zero el comptador i tornar a començar. Fem tabula rasa -no per tapar res, sinó per deixar d'esperar que Espanya ens respecti i començar a respectar-nos a nosaltres mateixos- i arremanguem-nos TOTS les mànigues. Això sí, no fem les coses com les hem fet fins ara ja que, de no ser així, ens trobarem amb el mateix resultat. Fem el pas que es mereix aquest país d'una vegada i fotem-li un cop de dignitat nacional. La història ens ho reconeixerà i agrairà.

En aquest sentit, i d'altres, Puigcercós fa una interessant reflexió al diari Avui. Aprofitem fins al final el poc aire que li quedi a l'estatut moribund i utilitzem la llei de consultes per, d'una vegada per totes, fer callar els de franja enllà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada