dijous, 21 de juliol del 2011

De vidre...

Fa uns anys que sentim a parlar de crisi: de confiança, alimentària, energètica, del deute, etc. El que tots hem anat veient és com ha baixat la marea de l'abundància. La depressió econòmica i la manca del fluïd (algú ens haurà d'explicar, algun dia, on ha anat a parar) que lubricava l'activitat ha deixat al descobert tot allò que abans no es veia o, almenys, se'n feia els ulls grossos.

Aquestes "troballes" financeres s'han pogut veure a tots els nivells. Especialment just després d'unes eleccions. Tenim diversos casos en ajuntaments, comunitats autònomes i fins i tot en països sencers...

Els diners, el fluïd, el lubricant, el que era un núvol ja no ho tapa tot. Ara n'hi ha menys del que és estrictament necessari i tot. Així doncs, tota mala gestió que abans s'esborrava o es difuminava amb el núvol excedent ara és palesa i les vergonyes queden a la superfície. La funció pública (sigui quin sigui el seu àmbit d'actuació) mai hauria d'haver estat jugant al joc del filibusterisme financer.

Ara que tots "som savis" haurem de fer un judici sever i contundent i, sobretot, comprometre'ns a no repetir-ho i fiscalitzar tan com sigui necessari les institucions i els que les gestionen. L'ombra del dubte no pot ser una hipoteca pels que no són còmplices però els pertoca la continuitat de la gestió. S'ha de depurar amb valentia i assumir la responsabilitat amb la humilitat que toca per tal de no deixar una terra més cremada massa difícil de replantar. De no fer-ho així es farà evident que n'hi ha que només creuen en projectes personals i que no dubten en servir-se dels altres (de la fe, la confiança, les debilitats...) per tal de situar-se (i REsituar-se).

Malgrat tot val a dir que ens equivocariem si penséssim que donar la culpa a l'herència exhoneri de les patinades que es facin a partir d'ara. Una mala situació econòmica provinent d'una gestió anterior dubtosa no pot ser mai l'excusa per un mal govern.