Ara
sí, ara ja tenim Parlament, tenim Molt Honorable Presidenta i tenim acord per a
fer una cosa històrica, única i malauradament més excepcional que no pas regular:
donar compliment a un mandat a les urnes. Un mandat clar i explícit de la
ciutadania, expressat en pau i amb un somriure.
El
passat 27 de setembre el Poble català es va expressar amb moltíssima claredat: va
votar independència. Va decidir que volia poder decidir sobre tot allò que li
afectava i tot allò que li afectaria en un futur a les generacions que vinguessin. Aquest país s’ha decidit a fer normal allò
que és normal arreu del món: la democràcia i que siguin els ciutadans i no els
tribunals els que escullin el seu futur polític. Catalunya ha madurat i ja no té por.
Així mateix encara queden moltes coses per a fer i tot
just som al principi, que ningú s’enganyi doncs l’Estat espanyol no posarà res
fácil. Hem d’aprofitar totes aquelles eines que tenim al nostre abast per poder
fer d’aquest procés un camí amb un final proper i ben conclòs. Depèn de
nosaltres però cal ser espavilats i, com deia, no perdre cap oportunitat
d’explicar-nos ni deixar perdre cap recurs.
En
aquest sentit hi ha qui creu que no cal presentar-se a les eleccions espanyoles
si creiem realment que estem fent la República Catalana. Doncs bé, precisament
perquè l’estem fent segurament és més convenient que mai presentar-s’hi, tenir
veu a Madrid per, mentre construïm la República, fer-nos sentir a través de la
seva tribuna. Oi que no volem donar-los tots els recursos a aquells que, des de
casa nostra, lluiten per cohartar-nos més i més la llibertat? Doncs precisament
d’això es tracta. Ells ja sabem que en tindran de força, no els ho posem més
fácil. Sempre som a temps de deixar d’anar al Congreso un cop ens haguem
desconnectat.
Així
doncs, cal presentar-nos el 20D amb tanta feina feta aquí com puguem, amb les
coses clares i sense pors. Amb el convenciment que el millor que podem fer és
no abaixar mai el cap, cal fer-ho amb un clar accent social i dient, les
vegades que sigui necessari, que aquí no estem fent res per treure drets a
ningú sinó per donar-ne de nous a tothom.
Cal
fer-ho amb la mà estesa i amb generositat, amb gent independent que ho
encapçali, valenta i sense complexos. També ens cal gent experimentada en la
dinàmica parlamentària, el millor de cada casa. La terra, allà, és més hostil
que aquí. Així es construeix un país, amb tothom i al servei de tothom i
cobrint tots els fronts. Així construirem la República Catalana.