dimarts, 25 de maig del 2010

i una de lladres


Fa uns dies vaig escriure un post que es titulava: "avui, una d'economia". Portem uns mesos -potser uns anys- en una voràgine de notícies diàries que glossen com n'és de nefasta la situació dels mercats, el deute, les entitats bancàries, la inoperància política i les posteriors les retallades i etc. Un estat de coses que ens fa dubtar i témer sobre el futur a tots i totes. Una incertesa que es suma a la històrica sobre la supervivència del nostre país en el temps.

En Montilla i en ZP sembla que s'han posat d'acord (article al bloc d'en Jordi Casals) aquests dies per acordar la "paràlisi" d'un tribunal constitucional per evitar que el foc d'encenalls acabi essent un castell de focs abans de les eleccions que arrossegui a "culsdesac" ideològics als partits que sempre han tallat el bacallà en aquest país.

Catalunya és una economia "subsidiarista" -m'acabo d'inventar el mot- és a dir, que hi ha d'altres regions que viuen de ser obligatòriament -dit d'una altra manera, ens roben- subsidiades per una Catalunya exhausta. Nosaltres, els del triangle republicà a la nostra ensenya ja fa anys que defensem l'haver de deixar de ser "subsidiaristes" per, en tot cas, poder triar ésser solidaris lliurement amb qui ens sembli.

La independència no és la panacea contra la crisi, és obvi. Vegi's com els estats lliures tenen seriosos problemes per tirar endavant. No obstant això, si ens mirem amb algun augment el mapa del món també veurem que els països que sempre han viscut "a remolc" són els que ho passen més malament. El FMI i els grans bancs centrals són els que "compren" les institucions d'aquests països per capitalitzar-se, obligant-los a les grans retallades socials a les que estem assistint aquests dies. I les que vindran. Vegi's els països del mal anomenat "tercer món", treballen només pagar interessos del deute dels seus estats mentre ells s'empobreixen més i més. Les economies més riques i desenvolupades no pateixen aquest fenòmen de "segrest" -el meu pare n'hagués dit "lladronici"-.

No obstant això, hem de ser concients que Catalunya és un país potent i dinàmic. Capaç de ser capdavanter en indústria i investigació. El nostre problema, però, és que vivim dins d'una economia subsidiada i, a sobre, ens toca subsidiar-ne d'altres. Canviar el sistema econòmic mundial és quimèric per un petit país com el nostre, si bé hem de posicionar-nos de tal manera que ens hagi d'afectar el mínim possible sense deixar de banda la solidaritat i la lluita pel canvi. de sistema.

A Esquerra estem convençuts que, avui per avui, l'únic pal.liatiu eficaç en aquest merasme financer globalitzat és la independència i la construcció d'un estat lliure que ens permeti assolir metes de desenvolupament i excel.lència per poder competir d'igual a igual amb els més grans. D'aquesta manera difícilment ens podran comprar -segrestar- els fons monetaris i els bancs. Institucions que només intenten aprofitar-se de la misèria -ara són bancs, en altres èpoques vestien sotana-.

links relacionats:

avui.cat: Wall Street, l'FMI i Cajasur arrosseguen a la baixa les borses europees
naciodigital.cat: Montilla va anar a Madrid amb el desbloqueig del constitucional pactat sense avisar a Mas

dilluns, 17 de maig del 2010

malgrat tot, la democràcia


Com em deia un amic meu aquest matí: "sort que el Barça va guanyar la lliga, és la única cosa que funciona en aquest país". Exagerat, seguríssim. Ara bé, el que segur que no ha funcionat és el mecanisme ideat per Jordi Hereu i companyia per fer la consulta sobre el futur de la Diagonal de Barcelona.

Una consulta que va proposar Esquerra amb molt bona intenció. La democràcia participativa serà un dels remeis contra l'apatia i la demovilització -i desmotivació- de la ciutadania davant d'aquells fets que més els afecten. No obstant això, les coses es poden fer de moltes maneres.

Han estat inevitables les comparacions amb les consultes populars sobre la independència dutes a terme els últims mesos. Consultes fetes amb molt pocs recursos, sens dubte infinitament menys que la pantomima a preu d'or organitzada pel consistori barceloní. Ni ha convençut, ni ha vençut. Una pressupost de 3 milions d'euros per acabar fent res. Absolutament res de res. Bé no, si que s'ha fet alguna cosa: el ridícul més estrepitós.

Quins en són els errors de tot plegat? per mi n'hi ha uns quants però els principals són les respostes possibles de la pregunta -la opció c no diu que no s'acabi fent res sinó que ho deixa a discreció del consistori-, el moment més que inoportú a nivell econòmic -amb unes recents retallades que encara farien més incomprensible el començament d'una obra pública daquest calibre-, una propaganda maldestre i plena de contradiccions les últimes setmanes -l'alcalde posicionant-se a favor d'un "boulevard" sense explicar ben bé en què consisteix-, un sistema informàtic que ha fet aigües per tot arreu i s'ha rebel.lat com un terreny -el de la consulta- per utilitzar-se grollerament com a camp de proves de l'anomenada "democràcia electrònica", i així un llarg etcètera de despropòsits.

Finalment i després d'aquest lamentable periple amb el final de vodevil -això de fer plegar els segon...- encara ens diran els socialistes allò del "pinchazo soberanista"? potser el que busquen és desprestigiar això de la democràcia i la consulta a la gent amb tot això? Avui ja he sentit un parell de vegades això de si és o no convenient el preguntar a la gent quant ja s'ha elegit un representant perquè prengui decisions. El problema no és haver preguntat. El problema és com ho han fet. Que ara no ens vulguin fer passar bou per bèstia grossa.

No serà que els de la rosa i el puny això de la democràcia ho entenen d'una manera una mica estranya? sense anar més lluny, l'altre dia em deia un destacat membre de la "progressia oficial" que les publicacions locals dónen massa veu a coses "minoritàries". Quina és sinó la de donar veu a les minories una de les virtuds de la democràcia?

links sobre la notícia de la consulta:

avui.cat: El PSC dóna un "suport ple" a Hereu com a candidat a l'alcaldia de Barcelona
naciodigital.cat: El vot popular enterra la Barcelona guai a la Diagonal
anàlisi més que precís del Quico Sallés al respecte de la consulta: www.naciodigital.cat/diaridelacrisi/noticia/5258/hiparxologia/pantologia

dimecres, 12 de maig del 2010

La civella no donarà més de sí


En ZP ens ha dit avui que ara va de debò. Apretada precipitada per una trucada d'Atlàntic enllà. Resulta que s'ha de retallar el dèficit públic perquè la mare Europa també ha "intervingut" la pell de toro tal com ha fet amb el Món Olimp. Com es farà? a costa dels de sempre. Com sempre.

Els estats més pobres (i no ens enganyem, Espanya, Grècia, Portugal, etc. no són estats rics comparat amb Alemanya, França i tutti quanti...) han crescut com l'escuma en els últims anys degut al crèdit. Ara es rebel.la la crua i dura realitat. Al darrera no hi havia res. Al darrera de les hipoteques de 400000 euros a 40 anys, al darrera de cotxes de luxe comprats amb financiacions eternes o vacances també finançades no hi havia res. Sembla ser, doncs, que al darrera dels camps de futbol de gespa artificial, d'infinites piscines cobertes, de rotondes i carrers urbanitzats on no hi viu ningú, de xecs nadó i desgravacions espontànies de 400 euros tampoc hi havia res. No hi havia producció, no hi havia suports de valor. Tot s'ha comprat i construït amb fum.

Aquest fum ha portat tanta gent a l'atur que l'estat ha hagut de pagar més i més subsidis i carregant les ja més que llastrades arques públiques.

Ara resulta que tot això s'ha de pagar. Europa li diu al ZP que "o caixa o faixa" perquè si Espanya cau, Europa adéusiau. Per pagar-ho, que ho paguin els de sempre... els que no tenen més remei de viure subsidiàriament perquè no hi ha feina -la pujada de l'iva afecta a tothom, en especial els que tenen pocs diners- i, efectivament, les comunitats autònomes que, per molts, ja comencen a ser artefactes sobrers -no obstant, ningú diu res a les comunitats forals, una vegada més-. No es retalla la despesa militar ni es posa cap més mesura per fer front a l'ingent frau fiscal. Socialistes d'esquerres? gairebé sembla del club de la comèdia.

Si tot just és una prèvia tal com diuen alguns, ens podem trobar que la cohesió social del país i els avenços nacionals dels últims anys s'en vagin en orris per una mala previsió del govern central i una malversació del seu poder públic. Més arguments a favors d'una més que necessària emancipació nacional del nostre País. Si la civella acaba no donant més de sí potser aconseguirem la majoria social necessària per fer el pas definitiu.

dilluns, 3 de maig del 2010

De porc i de senyor... (avui, una d'economia)

Finalment s'ha aprovat l'ajuda a Grècia. Ja en vaig parlar fa uns dies en aquest mateix bloc (post), llavors es parlava d'una ajuda de 35000 milions d'euros. Finalment, sembla que el salvavides serà de poc més de 110000. La bretxa s'ha fet inconmensurable en només tres mesos.

La crisi que començà el 2006 (n'hi ha que diuen que és anterior) ha rebel.lat que una bombolla es tapa amb una altra. Sinó, vegi's com la bombolla de les anomenades "punt com" es va tapar amb la bombolla inmobiliaria massiva que va desembocar en les subprime i que, finalment, s'ha intentat tapar amb la bombolla del deute públic. La pregunta que ens hem de començar a fer des de ja és: quina bombolla taparà la del deute públic? A Grècia se li han deixat diners (que provenen del deute públic dels estats membres de la UE) per salvar-se "in extremis" d'un "default" catastròfic que hagués portat a la república hel.lènica a una més que probable suspensió de pagaments. Aquest fet hagués desembocat en una fallida en cadena de les entitats bancàries europees que tenen una gran part dels seus actius en bons del tresor grec. Però s'ha tapat l'hemorràgia o només se l'ha retardat?

Els economistes parlen de PIIGS (porcs en anglès) per referir-se als països de la perifèria europea -Portugal, Italy, Ireland, Greek, Spain-. Són els països que han crescut a base de ser beneficiaris nets dels fons de cohesió europeus. Estats amb una baixa productivitat i un gran i intensiu factor treball (molts obrers per unitat de producció). Totes aquestes economies estan més que exposades als canvis especulatius dels mercats internacionals. Qui més qui menys comença a especular massivament amb els bons dels PIIGS ja que són molt rendibles a temps molt curts.

La construcció europea ha servit per posar a tothom la mel de la civilització capitalista als llavis. Tots aquells països de la "perifèria" han (hem) tastat la targeta de crèdit, les hipoteques a baix cost, els luxes innecessaris gràcies a la UE i les seves possibilitats de mercat intern. Dit això, pensem que ara hi haurà més capacitat de deute d'EUROPA (en majúscules perquè França i Alemanya és l'EUROPA que sustenta la UE) si s'ha de córrer a salvar qualsevol dels altres PIIGS? si en tres mesos s'ha triplicat el valor de la salvació hel.lènica, quin serà el valor de salvació de qualsevol dels altres a mesura que vagi passant el temps i la recessió continui? I finalment, solucions. Algú té alguna solució?

Espanya és evident que no té cap solució. Cap color polític la té a hores d'ara perquè el mal ja està fet. La única cosa que podem fer és intentar esmorteïr tan com puguem la caiguda, i començar a crear un innovador model econòmic. Que premii la meritocràcia. Que sigui reconeguda l'eficiència tan en el sector públic com en el privat i, sobretot, que tothom aprengui a viure en concordància amb les seves possibilitats. Comerç de proximitat front el les grans superfícies que importen els productes de països de les antípodes. Etc. Tot allò que tots i totes sabem que no és res més que el sentit comú.

Fa anys que ERC propugna aquest missatge. Només cal veure els últims programes electorals i les actuacions a les conselleries que ha tingut cartera. Qui sigui capaç d'entomar aquests canvis serà qui els liderarà. Nosaltres ja fa temps que hem iniciat la roda del canvi. Ara cal que més i més s'hi vagin sumant.


.