Deia George Lakoff en el seu llibre "No pensis en un elefant" que la gent vota en funció de com s'identifica amb els candidats en qüestió i no tan pels seus propis interessos -a favor, en contra, o com siguin- més directes. Posava d'exemple el "governator" de Califòrnia Schwarzenegger que quan va guanyar les eleccions ningú -o molts pocs, fins i tot dels seus electors- pensaven o manifestaven que pugués ser un bon governador però que qui més qui menys voldria tenir-lo a la família perquè era un estàndar de persona que donava seguretat a una casa. El clàssic -més aviat, el model a seguir per segons qui- "pare de família" amb el que s'identifica el Californià mitjà amb fills i hipoteca, vaja.
En els casos de corrupció d'aquest país sembla que s'esdevé un paral.lelisme similar. Sempre es diu que la corrupció només passa factura a l'esquerra. En tot cas, el votant "d'esquerres" es queda a casa quan veu que "els seus" han fet "de les seves". El de dretes, no s'hi queda. Vota igualment perquè creu que hi ha una conxorxa contra "els seus" -s'identifiquen amb el bloc de dretes, tan és el raonament racional, tan és el delfalc, tan és- . "Si és com jo, no li puc retirar el suport perquè el que no és com jo segur que és molt pitjor i si no han sortit les seves vergonyes és perquè algú o altre ho amaga"
Als que dominen l'escena pública saben com aprofitar-se d'això. Ho utilitzen per intentar ampliar el cercle dels que "s'identifiquen" amb Ells, de tal manera que anorreïn la seva necessitat de respostes o de fer preguntes.
I els que no hi ha manera de fer-los entrar en aquest cercle hand'intentar convence'ls amb les tàctiques que siguin. L'exemple és el necro-descàrrec vergonyós d'aquest cap de setmana,. El diari La Vanguardia ha publicat una documentació on es demostra que Millet feia "extranys" negocis -cobraments de comissions per adjudicacions d'obres, etc.- amb el difunt Carles Torrent, l'antic comptable de CDC. Davant de l'evidència incontestable d'irregularitats entre el principal partit de la oposició -llavors al govern- i els lladres de Millet i Montull, Convergència, de mans dels seus amics mediàtics del Grup Godó, no han tingut altre remei que carregar-li el mort a un mort. En un acte d'elegància i respecte exquisit el partit ja ha sortit ràpidament a dir que no tenien constància de res d'això. Clar, potser li haurem de preguntar a Torrent? que algú porti un tauler de "ouija"... -tot i que, en aquest estat de coses, crec que ni això permetrien els de la Casa Gran-.
En els casos de corrupció d'aquest país sembla que s'esdevé un paral.lelisme similar. Sempre es diu que la corrupció només passa factura a l'esquerra. En tot cas, el votant "d'esquerres" es queda a casa quan veu que "els seus" han fet "de les seves". El de dretes, no s'hi queda. Vota igualment perquè creu que hi ha una conxorxa contra "els seus" -s'identifiquen amb el bloc de dretes, tan és el raonament racional, tan és el delfalc, tan és- . "Si és com jo, no li puc retirar el suport perquè el que no és com jo segur que és molt pitjor i si no han sortit les seves vergonyes és perquè algú o altre ho amaga"
Als que dominen l'escena pública saben com aprofitar-se d'això. Ho utilitzen per intentar ampliar el cercle dels que "s'identifiquen" amb Ells, de tal manera que anorreïn la seva necessitat de respostes o de fer preguntes.
I els que no hi ha manera de fer-los entrar en aquest cercle hand'intentar convence'ls amb les tàctiques que siguin. L'exemple és el necro-descàrrec vergonyós d'aquest cap de setmana,. El diari La Vanguardia ha publicat una documentació on es demostra que Millet feia "extranys" negocis -cobraments de comissions per adjudicacions d'obres, etc.- amb el difunt Carles Torrent, l'antic comptable de CDC. Davant de l'evidència incontestable d'irregularitats entre el principal partit de la oposició -llavors al govern- i els lladres de Millet i Montull, Convergència, de mans dels seus amics mediàtics del Grup Godó, no han tingut altre remei que carregar-li el mort a un mort. En un acte d'elegància i respecte exquisit el partit ja ha sortit ràpidament a dir que no tenien constància de res d'això. Clar, potser li haurem de preguntar a Torrent? que algú porti un tauler de "ouija"... -tot i que, en aquest estat de coses, crec que ni això permetrien els de la Casa Gran-.
