diumenge, 27 de desembre del 2009

VICTÒRIA!


Esquerra Republicana modela i transforma la societat des del govern. Ho fa en la mesura del que li permeten 21 diputats front 135 que té la cambra catalana. Només un 16% dels vots que li donen una força que, ben canalitzada, li ha permès establir les bases per la creació de l'estat català. Pactes nacionals d'immigració i educació, llei del cinema, de les consultes, un nou estatut, etc. tot això i molt més ho ha fet Esquerra Republicana de Catalunya des del govern. I el més important de tot, ha aconseguit que la meitat del país es pogués sentir inclòs en el projecte del catalanisme polític. El pacte amb el PSC ha convertit el govern de la Generalitat en quelcom proper a aquells ciutadans que veien com quelcom extraterrestre això de la institució catalana per excel.lència. O almenys ho ha intentat. L'assoliment de la llibertat nacional s'ha de fer amb tothom. Amb un bon pam de nas es va quedar Espanya quan varem fer president a un "xarnego" tal i com va dir el propi ministre espanyol Sevilla.

Que algú intenti fer l'esforç d'imaginar si s'hagués destapat el 3%, els Millets i companyia amb un altre pacte de govern o senzillament sense ERC.

No oblidem però, que els partits amb els que es governa són partits polítics que no tenen el mateix horitzó que el nostre com tampoc ho és el de la principal força de la oposició. No obstant això els hem arrossegat -en la mesursa que s'ha pogut- cap a posicions infinitament més catalanistes que fa uns anys. Això ens dóna força per reivindicar, ens dóna un tancament de files més que valuós a l'hora de defensar allò que ens pertany i que l'estat espanyol fa tants anys que ens expolia. Representem l'independentisme des de fa molts de temps i ara, aquest, comença a ocupar la centralitat del país. I tot això gràcies a l'Esquerra Nacional.

És bo que des de les bases d'Esquerra defensem amb el cap ben alt la feina feta. Entre d'altres coses perquè ens en queda moltíssima per fer si volem portar a terme el nostre projecte que és l'assoliment de la llibertat dels països catalans i constituïr-nos com un estat lliure i socialment avançat en el sí de la unió europea. Defensem la feina, contraargumentem contra tots els que ara ens diuen que no hem fotut res, que els hem traït i que hi som per "la menjadora" -algú recorda qui va "inventar" aquest terme? quants n'eren? 23 anys?- . El temps ens dirà qui són els traïdors a la pàtria. Serà bo però, que recuperem el discurs abrandat de qui abandera el patriotisme i l'encapçala. El nostre discurs potser s'ha agrisat en matisos de caire o bé tècnic o massa institucional. Recuperem el to de trinxera que ens és propi -però no ens descuidem ningú fora- perquè encara hi som. Hi serem fins l'alliberació.

Som l'Esquerra Nacional, la única força d'esquerres veritablement neta i independentista del país amb les coses clares i l'objectiu nítid. Ho hem fet bé companys, ho estem fent bé i li farem més. Espanya no pot guanyar aquesta partida que va començar fa més de 300 anys i nosaltres som la garantia de que no ho aconsegueixin. Si algú defalleix el substituirem, si algú es deixa comprar també només sigues tu el que tinguis la certesa de no defallir. Som nosaltres qui hem triat la direcció actual perquè hi confiem i sabem que farà el que ha de fer que és desplegar el mandat que té de la seva militància.

Em dic Sergi, tinc 27 anys, sóc assalariat i no tinc cap hipoteca política ni cap poltrona i sí, sóc d'ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA. VISCA L'ESQUERRA NACIONAL! VISCA CATALUNYA LLIURE!

dimarts, 15 de desembre del 2009

LA RESSACA, DE VEGADES, NO ÉS DE BON PAIR


Ni vuit hores no han passat que els organitzadors de les consultes sobiranistes es tiressin els plats pel cap en públic. El comandant en cap dels tres exèrcits osonencs Alfons López Tena obria la caixa dels trons i esbombava les discrepàncies tan de forma com de fons hi havia amb les altres plataformes organitzadores de les consultes. Val a dir que aquest exnotari amb assimilació a cabdell militar ja havia dit en privat el què s'esperava que passés fora d'Osona i el perquè.

Si bé en el fons, López Tena, sembla estar del tot encertat -especialment després que Carles Mora reconegués explícitament la intenció de formar una candidatura al parlament de Catalunya havent utilitzat l'impuls de les consultes- també és cert que en la forma, el comandant s'ha equivocat. No calia que el titular fós: "discrepàncies entre els sobiranistes el dia després". L'únic missatge que s'ha enviat és el que envien els derrotats que es tiren les culpes uns als altres per la derrota.

El reconeixement que es mereix López Tena juntament amb tot Osona Decideix i tota la "troupe" de voluntaris -tan d'Osona com de fora de la comarca- per l'esforç i la feina feta s'ha vist una mica -bastant- tocada. Encara que el cabdell tingui raó, qui ha obert la caixa dels trons és Ell. Potser hagués calgut que els tres o quatre estraperlistes salvapàtries que el comandant critica anunciéssin primer les seves intencions per després poder-los acusar amb tota la força de la rao. Després de l'acusació ferotge digna de jutjat de guàrdia i al tercer grau al que el comandant ha sotmès aquests dies a Carles Mora i companyia als mitjans de comunicació em temo que no farà més que fer agafar volada a aquests que pretenen que la gent es movilitzi per entronitzar-los a ells.

Veig el dia en què els catalans podrem acabar alguna cosa sense haver de dir allò de: "no era això, companys, no era això".