RESPONSABILITATS...

Des del 2012 la col.lectivitat catalana que se sent nació ha passat de la inmensa il.lusió (recordo que quan Mas va dir que convocava les eleccions per saber "la voluntat d'un poble" a un important diari digital van titular: "últimes autonòmiques", com convertint-les en plebiscit) a una frustració i desconcert molt gran. La incertesa d'allargassar això de "el Procés" des de la institució que ens representa no és entès per la gent i, òbviament, genera rebuig cap a tots aquells que formen part de la Generalitat (el Parlament és l'òrgan legislatiu i també en forma part, no només el Govern). Cal destriar bé qui és qui i què fa qui en cada lloc, sinó caiem en l'error injust d'acusar sense mirar i augmentar, involuntàriament, la frustració i el perill d'acabar amb la il.lusió i l'empenta.

Cal observar, pas per pas, com hem arribat fins aquí i potser posarem una mica de llum al perquè hi som i que cadascú jutgi per si mateix. Tampoc cal buscar culpables sinó que tothom sàpiga qui actua DE VERITAT en pro de la independència i qui no, o bé qui només la instrumentalitza. Cal poder escollir amb criteri i per això cal tenir tota la informació.

Els dies posteriors al novembre del 2012 hi va haver una primera càrrega contra ERC (alguns no s'estalviaven els retrets explícits) davant la negativa de Junqueras de formar part del Govern de Mas. El President, doncs, no portava la independència de Catalunya al programa i, en comptes d'això, hi portava fer una consulta als catalans (no ben bé un referèndum sinó quelcom que ja veuríem com es concretaria). Junqueras no tenia cap intenció d'entrar en un govern del qual no estava segur que compartís REALMENT el mateix objectiu. Durant la campanya electoral, però, en cap moment hi va haver cap retret entre ERC i CiU (bé, algun "tripartiteros" es va escapar de la banda del partit del President però res de calat), va ser una campanya ordenada. 

Després d'escampar una gran pressió mediàtica contra ERC per forçar la gent de Junqueras a ser proclius de l'entrada al Govern (sempre formes, només formes, cap concreció) i al veure que això no fructificava (al final el temps anava passant i CiU no tenia manera de demostrar que podria tenir govern estable sinó pactava amb algú) es va decidir acceptar el pacte parlamentari que li proposà Junqueras. 

Aquest pacte contemplava la realització d'un referèndum d'autodeterminació (diguem-ne "dret a decidir". Allò que deia de les formes) no més enllà del 2014. Recordem l'estira i arronsa d'aquell moment perquè CiU volia el "referèndum" tan tard com pugués (així s'asseguraven estirar-ho tot fins el 2016) i ERC tan aviat com pugués (simplement perquè tan la ANC com Òmnium i la resta de partits creien que era quelcom que s'havia de fer sense més demora, això sí, sense discutir-ne el lideratge). CiU al.legà motius tècnics i el seu "fer-ho bé". Després va arribar el sainet de concretar la data i la pregunta que va costar Déu i ajuda però sigui com sigui i per la generositat de tots va acabar sortint. 

Passat tot el calvari del "fer-ho bé", és a dir, demanar la transferència de competències, fer la llei de consultes, etc, recordem com Mas ja va deixar anar el globus sonda de fer la consulta en  "forma de plebiscitàries" EL 2016 (!!), això va causar un gran estupor entre l'independentisme i va haver de matisar-ho Ell mateix. Recordem com més tard, al mes d'agost, que alguns mitjans es van tornar a fer ressò que el President deia que les plebiscitàries serien, en principi, el 2016.

Varem arribar al moment del TC, La suspensió del 1r decret i el moment en què el President va decidir que NO tirava endavant la consulta convocada acatant el Tribunal. Va ser un punt d'inflexió i m'atreviria a dir que va ser EL punt d'inflexió de tot plegat. Com em digué algú llavors: 

"Teníem el país disposat a saltar el mur el 9N i algú el va apujar cent metres mes i no pas el TC, precisament". 

Alguns varem estranyar-nos quan Mas digué a TV3 que "sinó ens deixen fer la consulta amb el motor haurem d'obrir les veles" perquè això és quelcom que no estava pactat amb cap partit, és a dir, la tan publicitada unitat passava a ser forçada, una adhesió incondicional. De no adherir-s'hi (malgrat no ser el compromès durant la campanya electoral) hi hauria tot un seguit de retrets i l'artilleria mediàtica tornaria a sortir contra, bàsicament, ERC. Efectivament, una reunió de patums mediàtiques (històricament afins a CiU) a Palau tres dies abans de "l'anunci" de l'obertura de les veles no augurava res de diferent que no fos preparar la venda i el canvi de consulta, abans referendum, per procés participatiu i, a la vegada, carregar-se per terra, mar i aire, a aquells que denunciessin que això no era el que havíem quedat. 

L'argument clau utilitzat era l'acusar a Junqueras d'haver trencat la unitat (la qual cosa és falsa atès que la unitat la va trencar el Govern passant per sobre de tots el partits i tirant endavant el "procés participatiu" de forma unilateral. D'altres arguments "acoso y derribo" serien els típics de: "Junqueras m'ha fallat, jo era votant d'ERC i ja no ho seré més, això repetit mil vegades a les xarxes socials per a causar desànim i sensació de desacord per part d'ERC. 

La nit de la reunió a Pedralbes Junqueras ja va dir, avançant-se als esdeveniments que ja preveia, que només acceptaria una LLISTA UNITÀRIA (i de tots) si era per fer una DUI (d'això ja ningú s'enrecorda, per cert). 

Després de l'aclaparador èxit del Procés Participatiu (això si que ho havien "preparat be" sense haver-ho parlat MAI amb ningú més. Qui sap si quan Rajoy va sortir al Juliol dient "estoy muy tranquilo pues Mas me ha dicho que no hará nada ilegal" ja sabia això de les "veles") l'únic ús que va fer dels SíSí emesos (si, el mateix Mas va dir que el nou 9N no generava mandat i que calia una 2a volta) va ésser preparar una conferència en la que vindria dir quelcom així: 

1- us heu de posar darrera meu i sinó no hi ha segona volta (recordem que inicialment marcava les plebiscitàries el 2016) i només la "meva" llista pot representar bé l'independentisme (tot això edulcorat amb un "si cal m'hi poso al final", cosa que l'endemà mateix va matisar dient que no és bo canviar de lideratges a mig procés. I amb l'afegitó del "jo dic com es transformen unes eleccions en referèndum" sense tenir en compte que les llistes del NO serien plurals i amb contingut més enllà d'aquest NO). 

2- el full de ruta és tornar a començar per "fer-ho bé" i fer les estructures d'estat per acabar tornant  a fer un referèndum d'autodeterminació (és a dir... les eleccions-2a volta no generen el mandat democràtic per se??? llavors.. perquè varem fer el "procés participatiu" i perquè ara hem de fer "plebiscitàries"?) i aquestes estructures d'estat preparatòries són les que estaven pactades que faria el Govern i no s'han fet. 

Curiosament ERC havia complert TOTES I CADASCUNA DE LES SEVES RESPONSABILITATS en el Pacte que eren, bàsicament, donar suport parlamentari (introduïnt matisos i transaccionant les propostes de CiU) mentre que el Govern ni ha fet la consulta pactada (NO, no varem votar... varem PARTICIPAR) ni les estructures d'estat que s'havien de fer). 

3- s'ha de fer sense sigles perquè així TOTHOM s'hi senti representat. Si? tothom?? tothom se sent representat per un banquer? per un empresari de foment o per un desnonat de la PAH?. de veritat que ERC, com a partit independentista que és, s'ha de dissoldre al costat d'uns altres partits que tenen un secretari general que explícitament NO vol la independència i els altres que tenen un mètode inconcret (que no acaben d'explicar mai) de com arribar-hi? 

El més important de tota la conferència, des del meu punt de vista, fou el "per protegir els partits". Quins partits President? els proclius clarament a la independencia ja porten anys presentant-se a les eleccions i no tenen pas cap por de fer-ho portant la independencia al programa, surti bé o surti malament...

L'emissió d'un comunicat de la ANC avalant la proposta de Llista unitària del President va acabar d'aplanar el terreny perquè l'artilleria mediàtica pugués tornar a l'atac i posés tota la pressió i responsabilitat a ERC. Junqueras i el partits proclius a la independència (CUP, Procés Constituent, etc) no estaven per formar part d'una proposta que no aportava res, en realitat, al procés, sinó més inconsistències i procrastinació. Durant més d'un mes al país només s'ha parlat del format i molt poc o gens del què (allò que deia de les formes). S'han utilitzat arguments qualitatius bastant líquids com el "és que la LLU generaria prou il.lusió" (depèn... hi ha gent que diu que segons qui hi vagi no la votaria pas per més independentista que sigui), s'ha passat a l'atac directe, a l'insult i al "traïdors, tripartiteros, botiflers", de sempre. Sens dubte, una actitud que segur que ajuda molt al foment de la unitat. 

Passats els dies, i fluixet perquè potser no calia que se sabés massa, es va conèixer que a la ANC hi havia hagut una flagrant manipulació de la comptabilitzaió de les actes de les territorials durant el debat que hi va haver sobre LLU o candidatures diverses. Mai la ANC ha sortit a demanar perdó però sí que hi ha hagut algún matís. Forcadell ja ha dit que la "llista unitària de la ANC no només és la de ERC+CiU" però res més. Així doncs... a qui li interessava MANIPULAR LA ANC I PERQUÈ? aquesta és la manera? NO, NO NOMÉS SÓN LES FORMES.

Sigui com sigui ara ens trobem amb un Govern que es parapeta a la seva cadira amb l'argument que "si les eleccions no són com jo dic i vull que siguin doncs no les convoco fins el 2016" (recordem a Mas dient-li a Terribas que les plebiscitàries ja serien el 2016 oi? doncs això.). Així mateix el principial soci de Mas, Unió, són els primers que expliciten NO voler cap llista unitària i ni molt menys que al programa hi hagi la independència.

Com, després de tot això, encara algú pot assenyalar a ERC o a Junqueras com a responsables d'encallar el Procés? és senzill, s'exigeix a ERC que obligui a CiU (o a la gent de CiU) que facin allò que sembla que no volen fer (o bé no s'atreveixen). Si ERC no fa aquest paper se la culpa i se la castiga. Doncs em sembla que molts hauran de seguir esperant, ERC no és ningú per forçar CiU a fer res. CiU ha de fer el seu camí i si CiU no vol portar la independència al programa que no ho faci però que no enganyi a ningú. Cal recordar que CiU i ERC fa uns 30 anys que sumen majoria absoluta al Parlament de Catalunya. La única cosa que caldria és que CiU portés explícitament la indpendència al programa i això, pel fet de ser el partit més gran del catalanisme, ja us asseguro que convertiria les eleccions en excepcionals. Si realment Mas i CiU vol la independència segur que no dubtaran en fer-ho, convocar eleccions portant la independència al programa electoral. 

La llista unitària nasqué morta i el President ho sabia el dia que va fer la seva conferència, tan la CUP com ERC, ICV i UDC ja ho havíen manifestat d'antuvi. Així doncs, i com li he llegit a algú últimament, la proposta de Mas va ser un acte d'hostilitat directa contra ERC perquè ja coneixia la resposta. Perquè? què pretén atacant a ERC? El més lamentable de tot és que molts posin els dos partits al mateix sac quan ERC ha complert amb tota la seva part del pacte i CiU CAP ni un. A ERC se li demana quelcom que no li pertoca, és CiU que s'ha de definir i si no ho fa doncs la votarà qui ja li sembli bé i si ho fa... també!

Malgrat tot tard o d'hora els catalans tindran la ocasió d'elegir entre independència o no en unes eleccions (serà al maig com a molt tard si el President no les convoca abans). Serà bo que tots els que vulguin concórre-hi esclareixin la seva posició al respecte i segur que els ciutadans sabran elegir qui els pot conduïr amb pas ferm cap a la independència. 

ps: per cert, a tot això tinc ganes d'afegir que a dia d'avui 02/01/2015 des del Palau de la Generalitat encara no s'ha fet CAP OFERTA REAL I FORMAL a ERC per entrar a Govern malgrat haver repetit per activa i per passiva (ara ja no, per descomptat) que era Junqueras qui rebutjava entrar-hi. No oblidem que al debat de política general va oferir-se explicítament per ajudar a blindar la consulta i la resposta fou: "no es preocupi, la consulta ja està blindada".

pss: en una altra entrada parlaré de la querella i la suposada "insubmissió" de Mas al TC